Diu Jacobo Ribero, en el seu llibre,
"el Ritmo de la Cancha" que en contades ocasions el periodisme
esportiu ha reflexat una tasca social, malgrat la importància que té l'esport
en tots els estrats de la població. Existeix la paradoxa que molts dels galàctics
i cracks esportius venen d'ambients desfavorits, però quan vivien en aquests
ambients ningú va considerar que el seu treball i esforç de superació fossin
noticia. És ara quan la cultura de l'èxit i els diners els ha col·locat en
primer pla.
Ahir estava clar que
el partit que disputarien Sacromonte Kings i Llobregat Old Legends no s'emetria
en prime time, ni seria el centre d'atenció periodística, ni tan sols captaria
l'atenció d'algun visitant del pavelló que veies per casualitat alguna de les
seves jugades.
De fet, estava tant
clar, que ni la visita del Riki va atreure els payos a jugar a les tantes de la
nit un partit amistós ( s'ha de dir que moltes de les causes eren justificades
), i poc a poc van anar caient jugadors de la convocatòria.
Al final 4 jugadors:
Riki, Miku, Jac i Gus, disposats a fer una patxanga, i esperant que l'equip
contrari ens cedís algun jugador. Pero no! L'equip contrari es presentava amb 5
efectius, i l'arbitre i la taula constataven que a ells no els havien avisat
del caràcter amistós del matx i que disputaríem el partit amb les mateixes
condicions que les oficials.
Suor freda al
cos...L'equip contrari, per deferència, es dignava a jugar amb 4 jugadors
també, però s'entreveia un calvari pels kings al haver de jugar tot el partit
sense refresc a la banqueta.
Ànims! S'havia de ser
positiu, estava clar que "el ritmo de la cancha" que calia marcar
havia de ser lent. Altre cop es trencava tota lògica i era el rival, més jove i
amb un home de més de refresc qui marcava un ritme trepidant a base de
contraatacs. Sacromonte no s'arronsava i aguantava l'estirada amb un Gus
imperial, 10 punts al primer quart. Intentant aguantar el tipus vaja... 22-26
per Old Legends al primer quart.
El Miku posava calma
al temps mort - Nanos! hem d'economitzar forces! Sinó no arribarem vius al
final! -
Els Kings intentaven
moderar-se i agafar aire al 2on quart, però Old Legends sortia altre cop a per
totes i s'avançava 27-40. Quan tot semblava perdut, els payos treien l'orgull
gitano i endossaven al rival un parcial de 12-2 perpetrat entre el Miku i el
Gus. 39-42 a la mitja part.
Poc a poc els Kings
s'anaven adaptant a l'elevada exigència del partit a nivell anotador, a la qual
no estan acostumats, i un Jac poc encertat fins el moment, començava a entrar
en joc amb 9 punts al 3er quart. Els Kings capgiraven el partit 57-52 al final
del 3er quart, però faltaven els minuts calents...
A l'últim 4rt Old
Legends tornava a premer l'accelerador, i amb més aire als pulmons, anotaven 14
punts en 5 minuts, en Jac intentava aguantar amb 9 punts consecutius i
s'arribava amb empat a 70 a falta de 3 minuts.
Però us enrecordeu
del Riki? Ostres el Riki! No l’havíem anomenat perquè fins el moment li havia
costat entrar en el partit. Falt de ritme i seguint un regim estricte s'havia
reservat, i poc a poc s'havia anat entonant, per signar un final brillant,
decidint amb 8 punts en els últims 5 minuts.
Primer 6 punts
consecutius del que sempre serà el nostre Navarro, que posaven els Kings 3
amunt a falta de 2 minuts. Les defenses s'endurien, però llavors, i en un dels
moments més calents del partit, en Miku es treia de la màniga un aro passat
espectacular, 75-70, i seguidament i sense deixar respirar al contrari, els
Kings recuperaven la pilota, la movien a dins pel Gus i sentenciaven 77-70.
En Riki aguantava l’avantatge
amb el seu encert des de la línia de tirs lliures, i en Gus certificava un
final de somni amb un Alehoop que fixava el marcador final en 81-72.
No va ser noticia, No
va interessar a ningú, però collons que bé ens ho vam passar!
Al final del partit
en Miku recollia la seva tovallola i amb els ulls brillants fixats a l'infinit
pronunciava:
- Q U E B O N
I C É S E L B A S Q U E T B O L -
Cocoles:
Miku 12 punts (6T2)
Riki 12 punts (4T2, 4/4TLL)
Jac 27 punts (9T2, 3T3)
Gus 30 punts (14T2, 2/4TLL)
1 comentari:
Collons, quina enveja!
Sou molt grans!
Sisla!
Publica un comentari a l'entrada