La zona defensiva del rival es tanca en pany i forrellat, és impossible fer arribar una pilota al pal baix, l’àrbitre permet ball de bastons sota l’aro, casi no existeix espai ni per tallar sense pilota. Es fa de nit...
Sol a la banda, però, hi ha un jugador que busca posició de tir exterior, en segon pla, sense el protagonisme que dona el focus de la pilota; i en un segon es fa de dia. És l’escolta tirador, la seva intervenció és efímera, dura molt poc, rep, tira de 3 i soluciona el marron. Al següent atac les defenses han d’estar pendents d’ell, s’obren, el joc interior torna a rutllar i les possibilitats es multipliquen.
Com valoren les estadístiques la seva figura? Un exemple: Un 3 de 8 en tirs de 2 representa un +1 de valoració (6 punts – 5 tirs fallats), en canvi un 2 de 8 en triples tot i representar els mateixos punts i a vegades el valor afegit d’obrir la zona, representa un 0 de valoració. A més a més, l’altruisme de l’escolta tirador sòl exportar +1s de valoració al jugador que li fa el passe.
Ara l’equip rival està inspirat, on fire, vendaval d’encert i contraatacs protagonitzats, a més a més, per la seva estrella que avui te el dia. Tots sabem que sinó s’atura això el parcial serà irrecuperable, que en pocs minuts el partit se’n anirà a norris.
L’Aler defensiu entra en pista i s’enganxa a l’estrella rival com una lapa, el segueix fins i tot al lavabo si va a pixar, i el descentra, talla el contraatac amb una justa falta al mig del camp i desgasta físicament al rival permetent que es capgiri la dinàmica que semblava letal per art de màgia.
Altre cop les estadístiques valoren aquella falta primordial a mig camp o la que reiteradament a permès que l’estrella rival no entrés en joc amb un -1. Fins i tot aquell +1 del rebot ofensiu que ha agafat el pivot es producte, a vegades, de la defensa d’aquest aler que ha provocat un tir forçat.
Suposo que tothom ha pensat en dos homes del nostre equip en aquesta descripció: l’Andreu Viñas, perjudicat en les seves valoracions tant per la discriminació dels tirs de 3 com per les faltes. I el Diego, mai tanta feina a la pista ha estat tant poc reflectida a los cocoles.
Aquest post no és una crítica a les estadístiques: una feina fonamental fora la pista del Gus i el Miku que ens ha ajudat a veure moltes de les mancances i millorar com equip, i que setmana rera setmana esperem amb ansia.
Però ja que les estadístiques es deixen algunes coses també, val la pena reivindicar aquestes dues figures de l’equip, que amb els seus negatius fan augmentar la valoració global dels Sacromonte, això si que es solidaritat.
Com retuitejava Sitapha Savané: “Las estadísticas són como los bikinis, enseñan mucho pero esconden lo importante”
