_
divendres, 28 d’octubre del 2011
Tú al Ramiro y yo a Badalona
Beuno... sembla que, evidentment, no sóc l'únic que considera que penya i estu han d'apostar per la seva història i tradició. Neix la revista tú al Ramiro y yo a Badalona.
Interessant seguir el blog: http://estu-pideces.blogspot.com/
I la penya recupera un NBA format a la seva pedrera Eyenga. El pròxim podria ser Ricky Rubio, jeje
dijous, 27 d’octubre del 2011
Fixatge de darrera hora
La secretaria tècnica dels Sacromonte Kings s'ha posat les piles i ha decidit fer front a la plaga de baixes que l'equip pateix des de començament de temporada. Per això ha fitxat a un vell conegut del club: el Marc Ustrell.
De fet, a l'entorn del club ja es rumorejava la possible incorporació del Marc des del torneig de St. Julià, però no va ser fins ahir a la nit que la directiva va donar llum verda a l'operació. El fitxatge no li costarà un euro a Sacromonte, donat que el jugador ara mateix està sense equip i vindria com agent lliure.
Amb la incorporació del Marc l'equip disposarà d'un jugador molt polivalent, que pot jugar a qualsevol posició, amb una gran capacitat anotadora dintre i fora de la pintura, i sobretot d'un altre Marc per provocar equívocs a les defenses rivals.
Benvingut a l'equip, crack!
_
De fet, a l'entorn del club ja es rumorejava la possible incorporació del Marc des del torneig de St. Julià, però no va ser fins ahir a la nit que la directiva va donar llum verda a l'operació. El fitxatge no li costarà un euro a Sacromonte, donat que el jugador ara mateix està sense equip i vindria com agent lliure.
Amb la incorporació del Marc l'equip disposarà d'un jugador molt polivalent, que pot jugar a qualsevol posició, amb una gran capacitat anotadora dintre i fora de la pintura, i sobretot d'un altre Marc per provocar equívocs a les defenses rivals.
Benvingut a l'equip, crack!
_
El partit que vam jugar perillosament
Sacromonte Kings 47 – Wild Pea 42
Ahir els Sacros s'enfrontaven a un doble repte. Per una banda un rival nou a la competició, del que no tenien gaires referències. I d'altra banda, el gran nombre de baixes que pateix l'equip. Tot feia preveure un partit força complicat. I així va ser.
Els paios van sortir una mica atabalats en atac i això els hi va suposar un parcial en contra de 2-8. Però gràcies als ajustaments en defensa i a l'encert ofensiu del Jac i de l'Ander es van poder refer i van aconseguir arribar al final del primer quart només un punt avall: 12-13.
El segon quart va ser força més disputat. Wild Pie va clavar un triple de sortida i l'Andrés va respondre amb una jugada de 2+1. Wild Pie va tornar a ficar un altre triple i els Sacros, comandats per un Jac en estat de gràcia, van respondre amb un contundent parcial de 7-0 que els posava per primera vegada pel davant al marcador (22-19). Però quan semblava que els paios havien de rematar la feina l'equip es va tornar a bloquejar en atac. Sort que una molt bona disposició defensiva va evitar que els rivals anotessin amb facilitat. Al final dels primers 20' empat a 22 i tot per decidir
Calia pujar el nivell: s'havia de mantenir la intensitat defensiva, millorar la circulació de pilota i sobretot ficar boles a la pintura. Un Jac força incisiu, un Ander dominador a la pintura i una defensa asfixiant van destrossar als Wild Pea amb un magnífic parcial de 17-7. El tercer quart va ser tota una demostració de sacrifici i caràcter per part dels Sacros.
El partit semblava tant decidit que fins i tot el Miku va anar a felicitar a l'arbitre com si allò s'hagués acabat. Però d'acabat res: la lesió de l'Andrés i l'eliminació de l'Andreu per faltes, li va donar al darrer quart un punt d'emoció inesperat. Els paios tenien 10 punts d'avantatge, però estaven força cansats i no disposaven de canvis. Calia tirar de sisla.
Ni la pressió final dels Wild Pea, ni un arbitre entestat en equilibrar el partit a base de faltes(19 en contra i 12 a favor) van aconseguir escorçar les diferències. De fet els paios van assolir el seu màxim avantatge a meitat de quart: 43-32. I el van saber mantenir aquesta renda fins a 1'40'' del final. El partit, ara sí, estava ja decidit. Un temps mort per agafar aire i una mica de bàsquet (des)control van ser tot el que els Sacros van necesitar per acabar de rematar la feina.
Al final victòria 47-42 (amb dedicatòria a l'Andrés i a la Carola), i la sensació d'haver guanyat un partit que altres temporades segurament haguessim perdut. Cada vegada semblem més un equip de veritat.
Sisla!
_
Ahir els Sacros s'enfrontaven a un doble repte. Per una banda un rival nou a la competició, del que no tenien gaires referències. I d'altra banda, el gran nombre de baixes que pateix l'equip. Tot feia preveure un partit força complicat. I així va ser.
Els paios van sortir una mica atabalats en atac i això els hi va suposar un parcial en contra de 2-8. Però gràcies als ajustaments en defensa i a l'encert ofensiu del Jac i de l'Ander es van poder refer i van aconseguir arribar al final del primer quart només un punt avall: 12-13.
El segon quart va ser força més disputat. Wild Pie va clavar un triple de sortida i l'Andrés va respondre amb una jugada de 2+1. Wild Pie va tornar a ficar un altre triple i els Sacros, comandats per un Jac en estat de gràcia, van respondre amb un contundent parcial de 7-0 que els posava per primera vegada pel davant al marcador (22-19). Però quan semblava que els paios havien de rematar la feina l'equip es va tornar a bloquejar en atac. Sort que una molt bona disposició defensiva va evitar que els rivals anotessin amb facilitat. Al final dels primers 20' empat a 22 i tot per decidir
Calia pujar el nivell: s'havia de mantenir la intensitat defensiva, millorar la circulació de pilota i sobretot ficar boles a la pintura. Un Jac força incisiu, un Ander dominador a la pintura i una defensa asfixiant van destrossar als Wild Pea amb un magnífic parcial de 17-7. El tercer quart va ser tota una demostració de sacrifici i caràcter per part dels Sacros.
El partit semblava tant decidit que fins i tot el Miku va anar a felicitar a l'arbitre com si allò s'hagués acabat. Però d'acabat res: la lesió de l'Andrés i l'eliminació de l'Andreu per faltes, li va donar al darrer quart un punt d'emoció inesperat. Els paios tenien 10 punts d'avantatge, però estaven força cansats i no disposaven de canvis. Calia tirar de sisla.
Ni la pressió final dels Wild Pea, ni un arbitre entestat en equilibrar el partit a base de faltes(19 en contra i 12 a favor) van aconseguir escorçar les diferències. De fet els paios van assolir el seu màxim avantatge a meitat de quart: 43-32. I el van saber mantenir aquesta renda fins a 1'40'' del final. El partit, ara sí, estava ja decidit. Un temps mort per agafar aire i una mica de bàsquet (des)control van ser tot el que els Sacros van necesitar per acabar de rematar la feina.
Al final victòria 47-42 (amb dedicatòria a l'Andrés i a la Carola), i la sensació d'haver guanyat un partit que altres temporades segurament haguessim perdut. Cada vegada semblem més un equip de veritat.
Sisla!
_
Los cocoles J2
Bé, després del descuït de la primera jornada, tornen les estadístiques!
El Miku com un currante ja ens les té preparades... això és eficiència i la resta són tonteries.
Incomensurable Andrés... que va haver de marxar abans de que acabés el partit... perquè sinó fins on hauria arribat? Hauria superat els 23 de l'Ander? Collons Ander tu no has baixat el llistó, no? Ens hauries de donar una mica de peixet a la resta!
En fi que com sempre vam ser un equip i cadascú va assumir el seu rol i va aportar al conjunt... i aquí tenim la segona victoria de la temporada.
Per cert, ahir l'arbitre (peculiar com ell sol) va flipar quan va veure/sentir que feiem retransmissió dels partits...i és que semos un pelo frikis...
El Miku com un currante ja ens les té preparades... això és eficiència i la resta són tonteries.
Incomensurable Andrés... que va haver de marxar abans de que acabés el partit... perquè sinó fins on hauria arribat? Hauria superat els 23 de l'Ander? Collons Ander tu no has baixat el llistó, no? Ens hauries de donar una mica de peixet a la resta!
En fi que com sempre vam ser un equip i cadascú va assumir el seu rol i va aportar al conjunt... i aquí tenim la segona victoria de la temporada.
Per cert, ahir l'arbitre (peculiar com ell sol) va flipar quan va veure/sentir que feiem retransmissió dels partits...i és que semos un pelo frikis...
diumenge, 23 d’octubre del 2011
El estu es de quien lo quiere com es
Quan passeges un setembre per Badalona i se’t creuen desenes de grups de nens de pretemporada corrents amb bambes de basquet; quan entres en una cafè de la ciutat i sents dues noies adolescents que comenten “el Joan es tant guapo, i a sobre juga a basquet!” o quan pel carrer veus dues mares que diuen “De que juga la teva filla? La Júlia juga d’Aler – Doncs a la Mireia li agrada més jugar de base”; no entens com un club que representa tanta cultura i història del bàsquet pugui patir una crisi com la que està patint.
El Joventut Spirit of Badalona que als anys 40 animaven els pescadors de la ciutat amb el crit de “Bacallà sec! Bacallà sec! Bacallà! Sec! Sec! Sec!; que el 1994 era el primer club Català en proclamar-se campió d’Europa. Un equip amb una escola de bàsquet per la qual han passat nombrosos jugadors que avui juguen a l’ACB: Grimau, Sergi Vidal, Josep Franch, Nacho Llovet, Albert Homs, Barrera, Jelinek, Norel, Tomàs, Pau Ribas, Raul Lopez, Albert Oliver, Alex Mumbrú, Rudy Fernandez... La millor factoria de jugadors segons “EuroHapen” desprès d’haver-se proclamat campió d’Espanya cadet i infantil aquest any i de ser una de les escoles del món que ha generat més jugadors NBA: Raul Lopez, Rudy Fernandez, Eyenga i Ricky rubio.
Què ha fet que un club com la penya hagi caigut en concurs de creditors, i ja no pugui ser responsable ni de les pròpies decisions en el si del club?
L’Spot de captació d’abonats de l’Estudiantes, altre cop sublim com el de tots els anys, ens pot indicar la resposta
l’Estu i la Penya són dos equips amb històries paral•leles i amb múltiples similituds, però són iguals? No, la Penya ha aconseguit èxits més importants en la seva trajectòria, i aquest és el fet que n’ha pervertit els seus objectius. Els directius de la penya no han sabut veure quin és el valor diferencial del club i transmetre’l als seus afeccionats, han volgut aconseguir l’èxit una altre vegada, però aquest cop a qualsevol preu, especulant amb terrenys i decisions urbanístiques dubtoses, invertint en centres comercials, en definitiva, competint amb les mateixes armes que clubs amb molt més potencial en aquest aspecte. Amb el perill de perdre la seva escencia.
Però en els últims temps, Estudiantes i Joventut de Badalona, també són diferents en un segon aspecte. l’Estu està cuidant la seva imatge i està transmeten els valors diferencials del club a traves de la web i d’spots publicitaris i manté una afició fidel “la demencia”, mentre la penya té una web que fa riure i un camp cada cop més fred i desengelat.
A l’Estudiantes li sobren els títols si no són aconseguits a partir de la filosofia que sempre ha defensat. Perquè els voldria? Per fer com el Futbol Club Barcelona que celebrava la lliga ACB amb el camp mig ple? L’Estu prefereix començar la temporada amb un camp vessar gracies ha haver sabut transmetre com estima el basquet el seu club.
Per això em pregunto si la Penya serà a temps de comprendre que l’important no és passar una mala època, pel que fa a resultats esportius, i no poder estar en les posicions capdavanteres de la lliga, sinó disfrutar del basquet com sempre s’ha fet a la ciutat dels mikakus.
Dissabte juguen l’Estu i la penya a Badalona, per mi dos referents pels Sacromonte Kings. Si, si, dos referents per que el primer va començar en una pati de col•legi i el segon va ser producte d’una agrupació d’amics que van fer un equip de lleure als anys 30 i que es van vestir de verd i negre perquè eren els únics colors que van trobar a la botiga on van anar.
Dos referents perquè demostren que quan el basquet surt des de baix, des de l’afició i del sentiment d’equip, i s’aïlla de l’ambició dels títols és quan realment es frueix.
El Joventut Spirit of Badalona que als anys 40 animaven els pescadors de la ciutat amb el crit de “Bacallà sec! Bacallà sec! Bacallà! Sec! Sec! Sec!; que el 1994 era el primer club Català en proclamar-se campió d’Europa. Un equip amb una escola de bàsquet per la qual han passat nombrosos jugadors que avui juguen a l’ACB: Grimau, Sergi Vidal, Josep Franch, Nacho Llovet, Albert Homs, Barrera, Jelinek, Norel, Tomàs, Pau Ribas, Raul Lopez, Albert Oliver, Alex Mumbrú, Rudy Fernandez... La millor factoria de jugadors segons “EuroHapen” desprès d’haver-se proclamat campió d’Espanya cadet i infantil aquest any i de ser una de les escoles del món que ha generat més jugadors NBA: Raul Lopez, Rudy Fernandez, Eyenga i Ricky rubio.
Què ha fet que un club com la penya hagi caigut en concurs de creditors, i ja no pugui ser responsable ni de les pròpies decisions en el si del club?
L’Spot de captació d’abonats de l’Estudiantes, altre cop sublim com el de tots els anys, ens pot indicar la resposta
l’Estu i la Penya són dos equips amb històries paral•leles i amb múltiples similituds, però són iguals? No, la Penya ha aconseguit èxits més importants en la seva trajectòria, i aquest és el fet que n’ha pervertit els seus objectius. Els directius de la penya no han sabut veure quin és el valor diferencial del club i transmetre’l als seus afeccionats, han volgut aconseguir l’èxit una altre vegada, però aquest cop a qualsevol preu, especulant amb terrenys i decisions urbanístiques dubtoses, invertint en centres comercials, en definitiva, competint amb les mateixes armes que clubs amb molt més potencial en aquest aspecte. Amb el perill de perdre la seva escencia.
Però en els últims temps, Estudiantes i Joventut de Badalona, també són diferents en un segon aspecte. l’Estu està cuidant la seva imatge i està transmeten els valors diferencials del club a traves de la web i d’spots publicitaris i manté una afició fidel “la demencia”, mentre la penya té una web que fa riure i un camp cada cop més fred i desengelat.
A l’Estudiantes li sobren els títols si no són aconseguits a partir de la filosofia que sempre ha defensat. Perquè els voldria? Per fer com el Futbol Club Barcelona que celebrava la lliga ACB amb el camp mig ple? L’Estu prefereix començar la temporada amb un camp vessar gracies ha haver sabut transmetre com estima el basquet el seu club.
Per això em pregunto si la Penya serà a temps de comprendre que l’important no és passar una mala època, pel que fa a resultats esportius, i no poder estar en les posicions capdavanteres de la lliga, sinó disfrutar del basquet com sempre s’ha fet a la ciutat dels mikakus.
Dissabte juguen l’Estu i la penya a Badalona, per mi dos referents pels Sacromonte Kings. Si, si, dos referents per que el primer va començar en una pati de col•legi i el segon va ser producte d’una agrupació d’amics que van fer un equip de lleure als anys 30 i que es van vestir de verd i negre perquè eren els únics colors que van trobar a la botiga on van anar.
Dos referents perquè demostren que quan el basquet surt des de baix, des de l’afició i del sentiment d’equip, i s’aïlla de l’ambició dels títols és quan realment es frueix.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Primera victoria de la temporada
Sacromonte Kings 59 – CSKA Ropa 37
La primera jornada de lliga dels Sacros va començar amb una gran assistència per part dels integrants del equip, amb l’excepció del Jac, el Ceti i el Gus, aconseguint una important victòria per 22 punts de diferència sobre un dels rivals més fluixets que ens trobarem en la fase classificatòria.
Tot i el resultat final, el primer quart començava ajustat degut, pricipalment, a la falta de ritme dels sacros. L’ander va anotar els 2 primers punts de la temporada després de quasi 2 minuts de partit i diversos atacs fallats per tots dos equips. Resultat de 15 a 11 al primer quart.
La gran intensitat defensiva que ens va permetre recuperar moltes pilotes i una gran circulació de pilota ens van permetre trobar cistelles fàcils de contraatac i superioritat en el pal baix on ells realment anaven justos de forces, qualitat i mida. 32-17 al descans després d’un triple en sobre l’instant final de l’Aleix.
La segona part va continuar amb la mateixa tònica gràcies a la no relaxació del Sacros, imprimint el mateix ritme que en el segon quart per incrementar el parcial a 18 punts i sentenciar el partit amb un 48 a 30 en el tercer quart.
Partit sense cap davallada d’intensitat important i on cadascú es va saber gestionar molt bé les seves forces i demanar canvi per no baixar el ritme ens va permetre acabar amb un 59-37 en el marcador al final del partit.
Com sempre, gran connexió Aleix-Ander sota els taulells, ritme frenètic de l’andrès, inspiració del ricki, gran treball del Diego, etc. En general tothom va estar molt bé excepte qui es va oblidar de posar piles a la gravadora.. XD (que fàcil es culpar als altres quan un no es preocupa de res....) Així que per no desvirtuar les estadístiques proposo un 10 de valoració a tots per la gran treballada victòria (encara que el resultat no ho reflexi).
Únicament lamentar que L’Aleix, després d’un gran partit estarà 6 setmanes de baixa recuperant-se de les molèsties de l’esquena. Molts ànims! Així que Gus, comença a recuperar-te!
SISLA!!!
dijous, 13 d’octubre del 2011
Arrenca la lliga!
Bé gitanillos sacromonteros... som lo kings de la cistella però ha arribat l'hora de demostrar si són cistelles de vímac o de les que estan a les alçades...
Aquest any els 24 equips del marítim els han dividit en quatre grups que es jugaran una plaça per la/les següent/s fase/s. Suposo que si algú ha anat a la reunió informativa d'avui sabrà de com va el sistema de competició, i sinó ja ho anirem descobrint sobre la marxa.
En la primera fase estem en el grup 2 (MAR 2) i ens tocarà competir amb:
CSKA LA ROPA
LOS LABIOS
NYBA
WILD PEA
KEEP CALM
Amb la meva escasa memòria no sé valorar massa si es tracta d'un grup fort o no.
Wild Pea és nou o com a mínim es presenta amb un nom nou.
Los Labios segurament serà el rival a batre.
La resta... ja veurem, cada any és una nova lliga, els equips es reforcen...
I ja tenim calendari per a les primeres jornades!
J1 17/10 dilluns 22:15 Pista 2 CSKA LA ROPA - SACRO
J2 26/10 dimecres 22:15 Pista 2 SACRO - WILD PEA
J3 8/11 dimarts 22:15 Pista 1 LOS LABIOS - SACRO
J4 15/11 dimarts 22:15 Pista 2 SACRO - NYBA
Apa, que começa l'espectacle!
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Per anar fent boca...
Sembla ser que ja estan definits els equips que jugaran aquesta temporada al marítim. La majoria jo diaria que són vells coneguts... d'altres són novetat. La qüestió és que som 24 equips apuntats al Marítim i tot apunta que serem dos grups de 12 equips per la primera volta... o ja veurem quin és el sistema que aquest any fan servir per la primera fase de la lliga.
Aquesta setmana suposo que tenim/teniu entrenament al Raval. (jo encara estaré de vacances una bona temporada... a l'espectativa de com es ressol el lock-out)
El que no sé si estarà per la labor serà el nou papi entre tants panyals i... o el tito.... felicitats des d'aquí als Cirera-Pie i al nou fitjatge per la secció infantil dels Sacros!
Ja queda menys nanos!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)