El estu es de quien lo quiere com es

Quan passeges un setembre per Badalona i se’t creuen desenes de grups de nens de pretemporada corrents amb bambes de basquet; quan entres en una cafè de la ciutat i sents dues noies adolescents que comenten “el Joan es tant guapo, i a sobre juga a basquet!” o quan pel carrer veus dues mares que diuen “De que juga la teva filla? La Júlia juga d’Aler – Doncs a la Mireia li agrada més jugar de base”; no entens com un club que representa tanta cultura i història del bàsquet pugui patir una crisi com la que està patint.

El Joventut Spirit of Badalona que als anys 40 animaven els pescadors de la ciutat amb el crit de “Bacallà sec! Bacallà sec! Bacallà! Sec! Sec! Sec!; que el 1994 era el primer club Català en proclamar-se campió d’Europa. Un equip amb una escola de bàsquet per la qual han passat nombrosos jugadors que avui juguen a l’ACB: Grimau, Sergi Vidal, Josep Franch, Nacho Llovet, Albert Homs, Barrera, Jelinek, Norel, Tomàs, Pau Ribas, Raul Lopez, Albert Oliver, Alex Mumbrú, Rudy Fernandez... La millor factoria de jugadors segons “EuroHapen” desprès d’haver-se proclamat campió d’Espanya cadet i infantil aquest any i de ser una de les escoles del món que ha generat més jugadors NBA: Raul Lopez, Rudy Fernandez, Eyenga i Ricky rubio.

Què ha fet que un club com la penya hagi caigut en concurs de creditors, i ja no pugui ser responsable ni de les pròpies decisions en el si del club?

L’Spot de captació d’abonats de l’Estudiantes, altre cop sublim com el de tots els anys, ens pot indicar la resposta



l’Estu i la Penya són dos equips amb històries paral•leles i amb múltiples similituds, però són iguals? No, la Penya ha aconseguit èxits més importants en la seva trajectòria, i aquest és el fet que n’ha pervertit els seus objectius. Els directius de la penya no han sabut veure quin és el valor diferencial del club i transmetre’l als seus afeccionats, han volgut aconseguir l’èxit una altre vegada, però aquest cop a qualsevol preu, especulant amb terrenys i decisions urbanístiques dubtoses, invertint en centres comercials, en definitiva, competint amb les mateixes armes que clubs amb molt més potencial en aquest aspecte. Amb el perill de perdre la seva escencia.

Però en els últims temps, Estudiantes i Joventut de Badalona, també són diferents en un segon aspecte. l’Estu està cuidant la seva imatge i està transmeten els valors diferencials del club a traves de la web i d’spots publicitaris i manté una afició fidel “la demencia”, mentre la penya té una web que fa riure i un camp cada cop més fred i desengelat.

A l’Estudiantes li sobren els títols si no són aconseguits a partir de la filosofia que sempre ha defensat. Perquè els voldria? Per fer com el Futbol Club Barcelona que celebrava la lliga ACB amb el camp mig ple? L’Estu prefereix començar la temporada amb un camp vessar gracies ha haver sabut transmetre com estima el basquet el seu club.

Per això em pregunto si la Penya serà a temps de comprendre que l’important no és passar una mala època, pel que fa a resultats esportius, i no poder estar en les posicions capdavanteres de la lliga, sinó disfrutar del basquet com sempre s’ha fet a la ciutat dels mikakus.

Dissabte juguen l’Estu i la penya a Badalona, per mi dos referents pels Sacromonte Kings. Si, si, dos referents per que el primer va començar en una pati de col•legi i el segon va ser producte d’una agrupació d’amics que van fer un equip de lleure als anys 30 i que es van vestir de verd i negre perquè eren els únics colors que van trobar a la botiga on van anar.

Dos referents perquè demostren que quan el basquet surt des de baix, des de l’afició i del sentiment d’equip, i s’aïlla de l’ambició dels títols és quan realment es frueix.