El partit que vam jugar perillosament

Sacromonte Kings 47 – Wild Pea 42

Ahir els Sacros s'enfrontaven a un doble repte. Per una banda un rival nou a la competició, del que no tenien gaires referències. I d'altra banda, el gran nombre de baixes que pateix l'equip. Tot feia preveure un partit força complicat. I així va ser. 

Els paios van sortir una mica atabalats en atac i això els hi va suposar un parcial en contra de 2-8. Però gràcies als ajustaments en defensa i a l'encert ofensiu del Jac i de l'Ander es van poder refer i van aconseguir arribar al final del primer quart només un punt avall: 12-13.

El segon quart va ser força més disputat. Wild Pie va clavar un triple de sortida i l'Andrés va respondre amb una jugada de 2+1. Wild Pie va tornar a ficar un altre triple i els Sacros, comandats per un Jac en estat de gràcia, van respondre amb un contundent parcial de 7-0 que els posava per primera vegada pel davant al marcador (22-19). Però quan semblava que els paios havien de rematar la feina l'equip es va tornar a bloquejar en atac. Sort que una molt bona disposició defensiva va evitar que els rivals anotessin amb facilitat. Al final dels primers 20' empat a 22 i tot per decidir

Calia pujar el nivell: s'havia de mantenir la intensitat defensiva, millorar la circulació de pilota i sobretot ficar boles a la pintura. Un Jac força incisiu, un Ander dominador a la pintura i una defensa asfixiant van destrossar als Wild Pea amb un magnífic parcial de 17-7. El tercer quart va ser tota una demostració de sacrifici i caràcter per part dels Sacros.

El partit semblava tant decidit que fins i tot el Miku va anar a felicitar a l'arbitre com si allò s'hagués acabat. Però d'acabat res: la lesió de l'Andrés i l'eliminació de l'Andreu per faltes, li va donar al darrer quart un punt d'emoció inesperat. Els paios tenien 10 punts d'avantatge, però estaven força cansats i no disposaven de canvis. Calia tirar de sisla.

Ni la pressió final dels Wild Pea, ni un arbitre entestat en equilibrar el partit a base de faltes(19 en contra i 12 a favor) van aconseguir escorçar les diferències. De fet els paios van assolir el seu màxim avantatge a meitat de quart: 43-32. I el van saber mantenir aquesta renda fins a 1'40'' del final. El partit, ara sí, estava ja decidit. Un temps mort per agafar aire i una mica de bàsquet (des)control van ser tot el que els Sacros van necesitar per acabar de rematar la feina.

Al final victòria 47-42 (amb dedicatòria a l'Andrés i a la Carola), i la sensació d'haver guanyat un partit que altres temporades segurament haguessim perdut. Cada vegada semblem més un equip de veritat.

Sisla!
_