dijous, 16 de desembre del 2010

Victoria èpica!

Sacromonte Kings 54 – Amigos de los arbitros 50

Nit freda la d’ahir, de les que fa mandra donar el pas per sortir de casa a la nit i anar a jugar. Els Kings jugàvem contra un rival inbatut, líder del grup 3 i que havia passat per sobre de Titanics i Hostafranchs. Els Sacros, a més a més, no havíem pogut reclutar cap dels homes que juguen a la posició de base, cap! Ni el Dani, ni l’Arnau, ni el Jac, ni el Riki, ni tan sòls en Jordi. Només set jugadors podien venir al partit, i en Miku a sobre estava una mica tocat.

Tot feia pensar que no era el millor dia per començar la segona fase, i més encara quan a l’arribar només érem 4, i l’àrbitre ja pitava minut! Deu meu! Que ens agafin confessats! Ni crit de sortida vem fer, de lo acollonits que estavem...

Primera sorpresa! Els Amigos de los arbitros són molt bona gent, i comencen també amb 4 homes per deferència.
Truco a l’Aleix – On sou? – Estem aparcant, ara venim! Truco al Miku – Tio que ja em començat el partit! – Ostres! Jo em pensava que era a les 10! Vinc pitant!

Mentrestant, l’Andrès i en Marçal s’ajudaven per pujar la pilota, i el de Vic tirava del carro amb 6 punts consecutius. Final del primer quart, l’Aleix i l’Ander ja han arribat, i la sensació és que hem salvat la tempesta força bé: 14-21, 7 a baix.

Mentrestant apunto les estadístiques com puc a la pissarra, perquè el Miku no ha arribat i té la grabadora, no hem puc fixar en res més, però sembla que els hi comencem a donar guerra a aquesta gent! 12-13 de parcial al final del segon quart, 8 a baix i el Miku ja està aquí!

- Nois, nois, no hem perdut els papers i sembla que tot és possible. Aquesta gent ho fan bé, però estem competint a un bon nivell. Fem les coses fàcils i no correm massa que som pocs -

Increïble! El que semblava un partit perdut de calle, està agafant uns altres tints. L’Ander comença a entrar en joc, i la nostra defensa és brutal, ens acabem de posar a 2 punts! Sorpresa! Lesió de l’home més gros d’Amigos de los arbitros. Esperem que no sigui res. S’acaba el 3er quart i sobre el pito de l’arbitre l’Aleix anota un basquet que ens posa 1 amunt. 40-39.

Els nervis a flor de pell - això és possible tios! Seguim amb el mateix joc, ho estem brodant - Els amigos de los arbitros s’han desgastat pensant que érem pocs, i ara que tenim el Miku i dos canvis, són ells qui pateixen el cansament físic, la lesió del seu pivot els ha deixat amb 5 a la pista. Els Kings segueixen amb el seu ritme i es posen 7 a sobre.

5 falta d’un altre jugador d’amigos de los arbitros! És queden amb 4, anem 5 amunt i queda 1,40. Decidim jugar també amb 4, tot i que no és el mateix cas que el nostre, aquesta gent a demostrat que ve a divertir-se i han tingut mala sort.

Ens fan pressió a tota la pista i anoten 2 punts, 3 amunt i 40 segons. Temps mort – Gent busquem bloc indirecte, i l’Ander a mig camp – Dit i fet, bloc indirecte, rep en Diego, la passa a l’Ander i falta. Dos tirs lliures. Temps mort dels Amigos.

– Si l’Ander clava un tir lliure, els deixem passar mig camp i fem falta perquè tirin 2 tirs lliures i la última possessió sigui nostre, si no en fa cap ... Fem el mateix també, no sigui que ens clavin un triple -

Mentalitat jugoslava, l’Ander pensa – Que collons si en clavo un o fallo els 2, i la terrcera possibilitat? Tornem a ser la Jugoplastika per un moment, i Ander Kukoc clava els dos tirs lliures! 5 amunt i 30 segons – Ho tenim, sembla que ho tenim – Transició ràpida d’Amigos de los Arbitros i triple a falta de 10 segons. Merda!

Pressió asfixiant per recuperar la pilota dels Amigos. Però el Murri de l’Aleix fa un esprint cap a la pista contaria, l’Ander el veu i des de fons li fa un passe llarg. Si senyor! Si senyor! Es queda sòl! Basquet i el partit es nostre!

Som-hi! Som-hi! Som-hi! Kings!!! Victoria impactant, comencem guanyant a un dels caps de series! Increïble partit defensiu de tot l’equip. Un Marçal en estat de gràcia, l’Andrès donant-nos un recolzament de vida o mort, l’Ander amb la ma calenta en els moments determinants, l’Aleix el noi més llest de la classe, un partit per recordar.

2 comentaris:

Gus ha dit...

peaso crònica!
oooh, ooohh quin partit més emocionant. I que bonic és acabar guanyant!
Olé, olé, olé!

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Kings craks!
Kings craks!
Kings craks!

Collons, semblo el Guti del Crakòvia!

Felicitats paios! Quina enveja que em feu! partidàs!