La segona jornada basquetbolística a Sant Julià començava amb auguris de ser molt dura. Els 7 Kings que sobrevivien a les lesions havien dormit unes 4 hores desprès de quedar-se a veure un esperpèntic concurs de mates i estaven fets caldo (molèsties de l'Aleix a l'esquena, d'en Jac a l'hombro i den Marc a la cama)
El primer partit de la jornada i últim de la fase previa era contra el rival més dèbil, i els Kings van decidir reservar forces per les semifinals "juguem amb tranquilitat i guardem forces si és possible, que pot ser que ens quedin 2 partits més". Semblava que la tàctica funcionava, i els Kings guanyaven 31-20 a la mitja part, amb un gran joc interior. Però, en un quart final horrible, on els Tarrassencs van anotar tot el que van tirar, i els Kings van desaprofitar fins a dues oportunitats per endur-se el partit en els instants finals, SOS-QiNP empatava el partit i el guanyava a la prorroga. 52-59.
Finalment un triple empat a la classificació deixava els Kings segons de grup (seguint el criteri de basquet-average entre els equips que havien quedat empatats) Malgrat que els Kings havien demostrat ser el millor equip del grup A. Així doncs, a semis contra el lider del grup B. Un equip temible amb nombrosos ex-Vic.
Els Kings, amb un equip encara més mermat. En Miku sentia molesties al tormell i el Riki a la cama, decidia prendres aquest partit amb més desinhibició i la consigna abans de sortir a juga va ser: Jam-season, fem el que ens surti. I no va estar malament la cosa. Els Kings aconseguien arribar només 8 punts per sota a l'últim quart amb possibilitats de victoria, i fins i tot es van apropar a 5 punts punts en alguns moments. Però al final derrota digna 61-49, contra el que es confirma que va ser l'equi guanyador del torneig.
Sant Julià torna a deixar enrere moltes anècdotes: El discurs d'en Miku als mossos d'esquadra, la iaia del Merlot, el mafiós de l'speaker, les incerteses classificatòries d'últim moment, la traumatologa que va salvar l'Andrès, les multes surrealistes... Deu ni do amb Sant Julià
Tornarem
2 comentaris:
bé nois, després d'un dia molt dur a al feina i al sofà per culpa d'agulletes a tot el cos les conclusions no poden ser millors. Vem perdre contra els guanyadors amb un equip mermat físicament i en número de jugadors des d'abans de començar el torneig. o sigui que l'any que bé amb en Gus i en Diego, i l'Andrés a tots els partits tenim la victòria assegurada.
ens veiem algun dijous d'aquets.
marc
ps: quan el meu pare em passi les fotos ja us les passaré.
Jo estava realment perjudicat el dilluns. 12h dormint i casi no m'aixeco.
L'any que ve em d'aconseguir una plantilla de 10 jugadors mínim.
Tot i això, vem deixar el pavelló ben alt.
Orgull!
Jac
Publica un comentari a l'entrada