Els Kings destrossen la resistència espartana i aconsegueixen el resultat més abultat de la historia de l’equip.
Ni en les èpoques de la Jugoplastika, amb en Guille i el Pol en actiu i contra uns 300 encara més dèbils que els actuals, vam arribar a fer tanta sang. Aquell cop el resultat va ser de 81-42 (+39).
Aquest cop, però, els payos es jugaven el passe a semifinals a doble partit, i no hi va haver concessions. Les propostes prèvies de basquet espectacle o de fer proves van ser descartades. Calia fer un partit seriós i encaminar l’eliminatòria mostrant respecte pel rival, com una fase final es mereix.
Els inicis, però, no van ser del tot fàcils, fins a 3 cops es van posar per davant en el marcador els 300, però el gran joc de peus interior de l’Ustrell primer, i els contraatacs del Dani després van marcar els primers avantatges pels Sacros.
A partir d’aquí festival. El Riki, el Dani i el Marçal no paraven de recuperar pilotes, Mirsa Miku intimidava amb els seus taps, Diego i Gus culminaven les jugades amb autoritat dins la zona, el Jac no parava de donar assistències i per colmo, entra l’Andreu a pista, que venia tard, i en la primera acció clava un triple a taulell.
Mala sort, però. Enmig del festival de joc, el Marçal notava una estrebada al bessó i havia de retirar-se lesionat. Dins la pista, el Tren d’Alta Velositat Gitano ja no parava, i els Kings cada cop estaven més entonats en el tir. Fins a 6 triples van clavar, 7 de 8 en tirs lliures i un encert inusual des de mitja distància van acabar d’enfonsar els espartans.
La culminació del partit amb un Alehoop del Riki posava la cirereta al match.
Eliminatòria encarrilada, i impuls a les estadístiques individuals i col·lectives de l’equip. Tornada plàcida?
2 comentaris:
No ens relaxem, no ens relaxem... a veure si despres tindrem un susto!
I jo m'ho vaig perdre!
Publica un comentari a l'entrada