Us recordeu de la tàctica del conejo que Sacromonte va fer servir per guanyar a Tuthankamon? Doncs aquesta vegada van ser els kings els que van rebre la seva pròpia medicina. C.B. Lo Peor va anar pel darrera al marcador els tres primers quarts i a l'últim període van remuntar per acabar assolint una còmoda victòria.
Llàstima que, per aconsseguir-ho van haver de recórrer a tota mena de tàctiques anti-esportives. Fins i tot increpar als contraris mentre llençaven tirs lliures (Nivell!!!). I tot gràcies a la permissivitat arbitral. En fí!... un d'aquells partits que acabes fastiguejat, i no precisament pel resultat. Tant fastiguejat que no penso ni fer la crònica. Només felicitar al rival per fer honor al seu nom. I per si algú l'interessa aquests van ser els parcials: 13-5 / 23-17 / 32-26 / 37 -50
Amb tot, el pitjor del partit va ser el trencament del dit menovell (er meñique, joé) de la mà esquerra que va patir l'Andreu, i que probablement el mantindrà allunyat de les pistes pel que resta de temporada. Una altra baixa a sumar a les del Dani i el Marçal (que semblen que també van per llarg), i les molèsties que arrosseguen l'Aleix(esquena), el Gus(turmell), el Jac (turmells), i l'Andrés (peu) i el Ceti (tendinitis). Més que un equip, això comença a semblar una associació de veterans de guerra, collons!
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada