No, no és un resultat d'un partit de minibasket. Tampoc és el resultat d'un partit de handbol. 35-32 és el resultat de la primera final a la que han arribat els Sacromonte Kings. D'acord que és un marcador molt escarransit, però que collons: és una victòria. I com va dir algú abans dels partit: "les finals no son per jugar-les, son per guanyar-les". Encara que sigui jugant malament.
Sacromonte van començar el partit totalment bloquejats. L'escenari olímpic pessava molt i als kings els hi tremolaven els canells. En canvi, Pocos y Cobardes, molt més tranquils, anotaven en cada atac. No va ser fins al minut 6' que va arribar la primera cistella de Sacromonte. Per fí s'havia obert la llauna! Ara tocava tranquil.litzar-se i jugar amb cap. Però no. Res d'això. Els kings no trobaven la manera d'atacar la defensa rival. I quan ho feien, fallaven fins i tot els tirs més senzills. Amb aquest panorama es va arribar al final del primer quart amb un marcador en contra força preocupant: 2-13.
Sacromonte havia de canviar alguna cosa si volia guanyar aquest partit. I ho havia de fer ja! Per que un altre quart tant desastrós com el primer significaria dir adéu a qualsevol possibilitat de victòria. L'entrenador va ordenar una defensa individual que no és una defensa que els kings tinguessin gaire assajada, però calia fer alguna cosa nova si es volia canviar la dinàmica del joc.
Amb el partit mig perdut els kings van sortir a cremar les naus. Van plantejar una defensa angoixant i van aconseguir ofegar l'atac del rival. Pocos y Cobardes ja no circulaven la bola amb tanta facilitat i es veien obligats a recórrer a les accions individuals. Mentrestant els kings, liderats per un Jac força motivat pel fet de jugar al seu barri, anaven guanyant confiança i tornaven a entrar al partit gràcies a un parcial de 10-4. A partir d'aquest moment van començar a entrar en joc els pivots sacromontins. Dues cistelles del Gus i de l'Ander permetien a Sacromonte arribar al descans només 5 punts avall: 14-19. No tot estava perdut.
Els kings havien guanyat el segon quart i havien aconseguit retallar diferències. Però calia continuar treballant des de la defensa. Ja no tant sols era qüestió de frenar al rival, si no també d'esgotar-lo de cara al final del partit. Mentrestant, el joc de Sacromonte en atac començava a ser molt més fluït. El Dani i el Jac anotaven des de fora i el Miku i el Cesc ho feien a la pintura. Una cistella de l'Aleix al minut 8' posava per primera vegada en avantatge a Sacromonte: 25-24. I un tir lliure del Cesc deixava el marcador en 26-24 al final del tercer quart. S'havia aconseguit el més difícil: donar la volta al marcador.
Els kings volien rematar la feina, però Pocos Cobardes no estaven disposats a perdre un partit que havien tingut guanyat tants minuts. Tots dos equips van endurir les seves defenses i no van concedir cap cistella fàcil. Tres atacs consecutius culminats per l'Ander donaven a Sacromonte un màxim avantatge al marcador: 31-27. A partir d'aquí el partit es va convertir en un joc de nervis. Cada acció d'atac de tots equips acabava sempre a la línia de tirs lliures. Semblava clar que qui estigués més encertat guanyaria el partit.
Una bona defensa dels kings els va donar la possibilitat de marxar al marcador. Però no van ficar cap dels tirs lliures. En canvi, Pocos y Cobardes sí que va anotar: 31-29. Falta sobre el Dani, que va encertar tots dos tirs: 33-29. Minut 10'. Falta sobre Pocos y Cobardes, que també encertaven el dos tirs: 33-31. El Jac va rebre una falta i només va anotar un dels tirs. Per sort, a l'altra cistella va passar el mateix i es mantenia l'avantatge: 34-32. Darrer minut. Pocos y Cobardes fan una falta ràpida per aturar el cronómetre i el Jac anota un dels tirs lliures: 35-32. Sacromonte defensa a mort per evitar la pròrroga. Pocos y Cobardes fallan el seu llençament i, amb el partit ja decidit, fan una falta sobre el Riki. La banqueta esclata! Sacromonte ha guanyat la final!
Va ser una victòria de cor. Massa cor i massa poc cap. I això es va traduir en masses imprecisions. 13 de 25 en tirs lliures. 11 de 45 en tirs de 2. +7 pilotes perdudes. +4 taps rebuts. Només una dada positiva: 55 rebots. I son precisament aquests rebots els que van permetre als kings disposar de més opcions d'atac per compensar la manca d'efectivitat de cara a cistella. El joc no va ser brillant, però en aquest partit els kings van fer bona aquella frase del Dusko Ivanovic que deia que "No pots guanyar sempre, però sí que estàs obligat a lluitar sempre. Guanyar és qüestió d'una pilota, d'una defensa,..."
Va ser, de llarg, el pitjor partit de la temporada. Però tothom va lluitar fins al final per la victòria. 100% en actitud. I parlant d'actitud, vull destacar l'enorme generositat de l'Andreu i del Marc cedint el seu lloc a l'equip per que juguessin els altres 12 kings i el seu suport constant des de la banda. Sou molt grans, paios! Sisla!
Parcials: 2-13 / 12-6 / 12-5 / 9-8
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada