- Lars tinc una idea genial per un llargmetratge
- Mike ja tinc prous problemes, saps que tinc els 3 anys vinents compromesos amb 2 projectes. Ho sento, però no puc escoltar-te ara.
- Lars! Ho has de fer, és un guió magnífic, fa dies que hi somio!
- Fffff, ostres Mike… va… quin és el tema?
- Una tragicomèdia basquetbolística.
- Que qué?! Ves a prendre pel sac!
- Lars! Collons escolta! El principi com a mínim!
- Vinga Mike, canta, que tinc poc temps…
- D’acord!: Som a Barcelona, enmig del glamour i l’excés del Mobile World Congress, en una pista municipal de bàsquet enmig d’hotels de luxe replets de Yuppies consumint per sobre de les seves possibilitats.Un grup d’amics, jugadors de bàsquet vinguts a menys, que ja tiren cap als 40, es troben per jugar el primer partit de la fase final d’una lliga de 38a Divisió, fora dels circuïts federats baja, de lleure en diuen… - Paro ja, Lars?-
- Mmmm, no, no, segueix… No té mala pinta. Sembla el començament d’una novela de Mankell.
- Segueixo doncs, no te’n penediràs, ja veuràs: Fa temps que els integrants dels Sacromonte Kings, un equip de referències gitanes (fins i tot designen el millor jugador del partit com a KMI “Karl Malone de la Isla") ja no són el que eren. La disseminació d’alguns integrants en busca de nous projectes vitals, la paternitat o el "baixon" post Olímpic fa que l’equip estigui una mica de "ressaca". Avui només són 5. L’Oriol a Fuerteventura gaudint de paisatges illencs desèrtics, en Gus amb la segona nena acabada de néixer, o fins i tot el Ceti, el patriarca de l’Hospitalet, que ja no busca ni excuses per justificar la seva absència “Nanos, sóc baixa. Un vell amic i 5 birres en tenen la culpa”. El bàsquet ha passat a ser secundari. Però segueix complint certa funció d’unió del grup en nits fredes d’hivern per digerir la setmana laboral.
- No està gens malament Mike. La contra-posició del context del mobile amb una escena quotidiana. Té cert regust a Ken Loach o a Nouvelle vague, expliquem tot el guió va!
La pilota vola sobre la goma del marítim, quan pita el veterà i simpàtic arbitre que a vingut avui. En Dani Vitalla, encara recorda els seus passats verdinegres, i ens ofereix un inici brutal amb 10 punts consecutius que marquen el primer avantatge pels gitanos (14-4). Però Wild Pea, amb 8 efectius, poc a poc es va fent amo del partit i capgira el marcador (16-19).
El ritme és elevat i els paios no veuen clar com resistiran tot el matx, només en Cesc dins la pintura manté la compostura i aguanta els Kings en el marcador, 38-33 just abans de la mitja part, quan precisament en Cesc veu com el seu taló d’aquiles no aguanta i fa un pet que el deixa KO. “Cesc tio, et portem a l’hospital, total no aguantarem més de mig partit amb 4” diu en Dani V. “Deixeu-me fer un parell de trucades” diu en Cesc. “i després parlem”. “ Esperem a la mitja part doncs”. La mitja part acaba amb el resultat de 40-37 pels Kings, un partit de màxima exigència que els paios veuen impossible de resisitir amb 4 homes. “Cesc, anul·lem el partit, no aguantarem”. “Ve la meva germana a buscar-me no patiu”.
La segona part comença amb parcial de 0-8 pels Wild Pea que apreten al contraatac. El tsunami és important, i els Kings es temen el pitjor, perquè les forces ja no donen de si per tolerar un partit contra 5 homes amb 3 reserves corrent al contraatac. Però en Dani Planas que ha fet 100 km des d’Olot per venir al partit, trenca el parcial, l’Ander encadena 2 accions de merit, i en Jac clava un triple que fa sobreviure els paios (49-47).
De sobte el que semblava una agonia es transforma. A Wild Pea se li indigesta la defensa en caixa, no entren els tirs exteriors i apareixen els nervis. I els Sacros recarreguen piles amb la il·lusió d’una possible gesta. (58-53 al final del 3er quart) “Nanos, nanos! que tenim opcions”.
A l’últim quart Wild Pea pressiona a tota la pista. Però els Kings volen morir matant, i en comptes d’aguantar la pilota juguen directe per superar la pressió, i els hi surt bé. (66-55!) just quan en Jac posa la mà per fer falta i evitar un basquet fàcil, i al baixar-la, veu que té la falange del dit cap avall. Una baixa més. El paios es queden amb 3 a la pista i queden 6 minuts encara.
És llavors quan l’Ander veu la lluna plena i es converteix en Teen Wolf realitzant dos Coast to coast increïbles amb aro passat inclòs (70-56 a falta de 3 minuts). En Jac espera a la banqueta per demanar temps mort si flaquegen les forces, però sorprenentment qui amplia distancies són els Sacros, i el partit acaba amb un 74-56 final!
- Però quina merda és aquesta Mike!? Caguntot! Com pots arribar a espatllar tant un bon començament, amb un final tant patètic? Qui penses que es creurà aquesta flipada?! Que no estem als 80! ja ningú trempa amb històries irreals com les de Teen Wolf o Pete Pistol, i tú t’inventes un final encara més increïble! Ves a prendre pel cul!
En Lars surt fet una fera de l’Hotel Pullman on era petant la xerrada desprès d’haver estat en un cicle de realitat virtual i pel·lícules grabades amb mòbil, al pas de zebra es creua amb el cotxe den Dani Planas, que tot i haver de tornar a fer 100 km fins Olot a les dotze de la nit, té un somriure d’orella a orella, que encara es fa més gran quan sent que el Madrid a empatat amb el Las Palmas. A 50 metres en Cesc i en Jac es fan una Selfie a la sala d’espera de l’Hospital del Mar. Estaran 3 mesos de baixa, cosa que condicionarà més les seves vides que ha qualsevol esportista d’elit, però tenen una sensació ambivalent, de ràbia i felicitat. A 200 metres, en un bar de mala mort, 2 vells amics, l’Ander i en Dani brinden amb els seus vasos com a únics supervivents al 5é temps.
A la merda el realisme de la Nouvelle Vague i les ulleres de realitat virtual del MWC. Putus gitanos ho heu tornat a fer! “Teniu més dies històrics que el procés” diu l’Andrés pel WhatsApp per tancar la nit.
