Sacromonte Kings 59 - Keep Calm 42
Els dos triples inicials de Keep Calm van ser un mirall. Els Kings, picats al seu orgull, van plantejar una defensa més intensa que mai. Van col.lapsar l'atac rival i van dominar totalment el rebot. Això, sumat a l'encert en atac va suposar un contundent 18-8 al final del primer quart.
La sortida en tromba dels Kings al segon quart va ser espectacular. Comandats per un Marc encertadíssim en atac, l'equip es va fer fort a la pintura i va aconseguir un parcial de 9-2 que va marcar el rumb del partit. D'aquí a la mitja part el joc es va convertir en un intercanvi de cistelles que posava en avantatge als Kings per 37-18.
La superioritat dels paios era força clar, però l'exhibició física de la primera part amenaçava amb passar-los factura. Keep Calm era un equip jove, amb molts canvis i ells només eran 7. Sort que al final el Makus va decidir afegir-se a la festa i tothom va poder tenir més minuts de descans. Això ens va permetre administrar forces i arribar al l'últim quart amb marcador molt còmode: 50-31.
Tot i el darrer esforç dels rivals, a manca de 3 minuts els Kings aconseguien la màxima diferència al marcador: 59-38, gràcies sobretot a la direcció magistral de un Riki força inspirat. Als darrers minuts, el cansament (i sobretot l'arbitratge compensatori), van escurçar les diferències fins al marcador 59-42.
Aquesta victòria ens ha donat el passi a la segona fase com a segons de grup, per darrera dels més que probables guanyadors de la lliga. però això no s'atura. Dijous tot comença de nou. Força Kings!
_
dimarts, 29 de novembre del 2011
Los cocoles J5
Al Cortada li ha sortit un competidor... el "novell" ustrell va fort, i això que va tocat de la cama.
Al Marçal el tenim en plena forma... com et trobavem a faltar al final de la temporada passada...
En fi, aquí teniu els cocoles...
Al Marçal el tenim en plena forma... com et trobavem a faltar al final de la temporada passada...
En fi, aquí teniu els cocoles...
divendres, 25 de novembre del 2011
Lliga de 2?
Comença el TOP12! I un any més els Sacromonte Kings estaràn entre els millors. 5 anys consecutius mantenint aquest nivell és una fita per estar orgullosos (pensem que equips com Ho sen team, no poden dir el mateix). Com diu el Pep referint-se a les fases finals de les competicons "l'important és ser-hi, desprès la consecució de títols es decideix per detalls".
Aquí va un petit anàlisi dels equips presents aquest any a la fase final:
Els favorits: Sens dubte, crec que aquest any són Ho Sen Team i Labios. Tots dos amb equips molt complets i forts físicament, i amb cracks que marquen la diferència quan arriben les fases finals. Això si, si en algun partit els falta algún dels homes decisius poden perdre algun que altre partit en la lligueta, esperem tenir sort contra ells!
Els hístorics que juguen de memòria: Grillos i Hostafranchs, són dos equips que fa molts anys que juguen junts, s'entenen a la perfecció, i els seus detalls de veterania els fan ser altament competitius. Sense estar 100% concentrats la victòria contra ells és impossible.
La qualitat amb alts i baixos: UTE Basquet i Amigos de Los Arbitros, tenen plantilles amb molta qualitat, amb jugadors capaços de fer de tot (recordem que Amigos de los arbitros va ser l'únic equip capaç de guanyar els campions de l'any passat). No obstant, són equips irregulars, que molts cops tenen baixons que cal aprofitar. La constància ens pot donar la victòria sinó tenen el seu dia.
Els nous al TOP12:
AVI Sonora: Un equip veterà també a la lliga, dels que imposen el seu ritme, normalment lent i estàtic. Que fa la pinta que s'han reforçat aquest any (van aconseguir guanyar a Grillos a la fase previa).
Wild Pea: Nous aquest any a la lliga, però també bestant veterans. La victòria que vam aconseguir contra ells va ser producte d'un partit amb molta concentració. Però estar clar que tenen bon tir exterior i que els partits contra ells seran igualadissims.
Grup Xiroi: Capaços d'aconseguir derrotar Hostafranchs en la fase previa, fa la pinta que aquesta gent també són un dels equips veterans que juguen de memòria, més aviat estàtic però amb un joc molt tàctic.
CB Lo Peor: Si aquest any volem optar a ser l'equip amb millor defensa, ens ha sortit un competidor clar. Fa la pinta que CB Lo Peor és un equip d'aquells durs, durs, en que cada basquet que aconseguim contra ells valdrà el seu pes en or.
Tutankamon: Un històric de la lliga també, dels que no abaixen el ritme en cap moment. Que supleixen la manca de pivots alts amb intensitat en el bloqueig del rebot, amb alguns bons tiradors exterios i bona circulació de pilota. Serà el derbi entre els dos equips que viuen més el basquet, i de forma més sana, de la lliga (i amb els dos millors blogs). Seràn partits macos segur.
En definitiva, una lliga en que, a excepció d'Ho sen team i Labios, podem guanyar contra tothom i alhora perdre contra tothom. No hi haurà partits fàcils.
Aquí va un petit anàlisi dels equips presents aquest any a la fase final:
Els favorits: Sens dubte, crec que aquest any són Ho Sen Team i Labios. Tots dos amb equips molt complets i forts físicament, i amb cracks que marquen la diferència quan arriben les fases finals. Això si, si en algun partit els falta algún dels homes decisius poden perdre algun que altre partit en la lligueta, esperem tenir sort contra ells!
Els hístorics que juguen de memòria: Grillos i Hostafranchs, són dos equips que fa molts anys que juguen junts, s'entenen a la perfecció, i els seus detalls de veterania els fan ser altament competitius. Sense estar 100% concentrats la victòria contra ells és impossible.
La qualitat amb alts i baixos: UTE Basquet i Amigos de Los Arbitros, tenen plantilles amb molta qualitat, amb jugadors capaços de fer de tot (recordem que Amigos de los arbitros va ser l'únic equip capaç de guanyar els campions de l'any passat). No obstant, són equips irregulars, que molts cops tenen baixons que cal aprofitar. La constància ens pot donar la victòria sinó tenen el seu dia.
Els nous al TOP12:
AVI Sonora: Un equip veterà també a la lliga, dels que imposen el seu ritme, normalment lent i estàtic. Que fa la pinta que s'han reforçat aquest any (van aconseguir guanyar a Grillos a la fase previa).
Wild Pea: Nous aquest any a la lliga, però també bestant veterans. La victòria que vam aconseguir contra ells va ser producte d'un partit amb molta concentració. Però estar clar que tenen bon tir exterior i que els partits contra ells seran igualadissims.
Grup Xiroi: Capaços d'aconseguir derrotar Hostafranchs en la fase previa, fa la pinta que aquesta gent també són un dels equips veterans que juguen de memòria, més aviat estàtic però amb un joc molt tàctic.
CB Lo Peor: Si aquest any volem optar a ser l'equip amb millor defensa, ens ha sortit un competidor clar. Fa la pinta que CB Lo Peor és un equip d'aquells durs, durs, en que cada basquet que aconseguim contra ells valdrà el seu pes en or.
Tutankamon: Un històric de la lliga també, dels que no abaixen el ritme en cap moment. Que supleixen la manca de pivots alts amb intensitat en el bloqueig del rebot, amb alguns bons tiradors exterios i bona circulació de pilota. Serà el derbi entre els dos equips que viuen més el basquet, i de forma més sana, de la lliga (i amb els dos millors blogs). Seràn partits macos segur.
En definitiva, una lliga en que, a excepció d'Ho sen team i Labios, podem guanyar contra tothom i alhora perdre contra tothom. No hi haurà partits fàcils.
dimecres, 16 de novembre del 2011
Concentradíssims
Sacromonte Kings 56 – NYBA 40
Després de la desfeta de l'anterior jornada contra els més que probables guanyadors d'aquesta lliga els Kings no tenien una altra opció que guanyar si volien assegurar-se el segon lloc de grup. I tenint en compte els enfrontaments de la temporada passada (una victòria i una derrota) l'enfrontament amb els NYBA prometia ser força igualat.
Això es va notar de seguida. Tots dos equips encadenaven un munt d'errades producte dels nervis i de la precipitació: allò era un festival de passades sense destinatari i de boles perdudes. I no va ser fins a mig quart que els paios van aconseguir imposar el seu joc. Dos triples consecutius de un Andreu força inspirat, i dues cistelles d'un Ander molt dominador a la pintura, van servir als Kings per obrir una escletxa que al final del partit va resultar definitiva (15-4).
A l'inici del segon quart vam encaixar un parcial de 0-4 de sortida, però allò va ser només un miratge. Els Kings estaven molt ficats al partit i liderats per un Marc força inspirat i per un Andrés que estava a tot arreu, no només van recuperar el parcial en contra si no que van arribar al final de la primera part amb un marcador força contundent de 30-15.
El coach va ordenar una defensa mixta al seu home més decisiu per provar de col.lapsar el joc d'atac de NYBA i per facilitar el rebot defensiu. I va resultar. Tot i els esforços del rival, la defensa dels Kings i les aportacions del Mac, l'Ander i el Marçal en atac, van permetre arribar a un màxim avantatge de 40-21. El partit s'havia trencat i només un petit col.lapse en atac als darrers minuts va fer que el rival pogués escorçar una mica les distancies: 42-28
Arà calia jugar amb una mica de cap i sobretot administrar els esforços, per que a l'equip se'l veia una mica cansat. NYBA va sortir a cremar les naus i gràcies a la pressió defensiva i a un parell de triples va aconseguir apropar-se a només 9. Semblava que la victòria perillava. Però els Kings van treure tot el seu caràcter i, un Miku espectacular en defensa (2 taps consecutius!!!) i un Ander imparable en atac que va treure de colleguera a tota la defensa rival, es van encarregar de certificar una victòria molt treballada. Al final, 56-40, un marcador que podia haver estat encara més abultat si haguessin pujat al marcador dues cistelles (una continuada i una dintre de temps) que inexplicablement l'arbitre no va concedir.
La nota negativa, les boles perdudes: 20 boles perdudes per 15 recuperades. La nota positiva: tots els Kings van aportar i cap va tenir valoració negativa.
_
Després de la desfeta de l'anterior jornada contra els més que probables guanyadors d'aquesta lliga els Kings no tenien una altra opció que guanyar si volien assegurar-se el segon lloc de grup. I tenint en compte els enfrontaments de la temporada passada (una victòria i una derrota) l'enfrontament amb els NYBA prometia ser força igualat.
Això es va notar de seguida. Tots dos equips encadenaven un munt d'errades producte dels nervis i de la precipitació: allò era un festival de passades sense destinatari i de boles perdudes. I no va ser fins a mig quart que els paios van aconseguir imposar el seu joc. Dos triples consecutius de un Andreu força inspirat, i dues cistelles d'un Ander molt dominador a la pintura, van servir als Kings per obrir una escletxa que al final del partit va resultar definitiva (15-4).
A l'inici del segon quart vam encaixar un parcial de 0-4 de sortida, però allò va ser només un miratge. Els Kings estaven molt ficats al partit i liderats per un Marc força inspirat i per un Andrés que estava a tot arreu, no només van recuperar el parcial en contra si no que van arribar al final de la primera part amb un marcador força contundent de 30-15.
El coach va ordenar una defensa mixta al seu home més decisiu per provar de col.lapsar el joc d'atac de NYBA i per facilitar el rebot defensiu. I va resultar. Tot i els esforços del rival, la defensa dels Kings i les aportacions del Mac, l'Ander i el Marçal en atac, van permetre arribar a un màxim avantatge de 40-21. El partit s'havia trencat i només un petit col.lapse en atac als darrers minuts va fer que el rival pogués escorçar una mica les distancies: 42-28
Arà calia jugar amb una mica de cap i sobretot administrar els esforços, per que a l'equip se'l veia una mica cansat. NYBA va sortir a cremar les naus i gràcies a la pressió defensiva i a un parell de triples va aconseguir apropar-se a només 9. Semblava que la victòria perillava. Però els Kings van treure tot el seu caràcter i, un Miku espectacular en defensa (2 taps consecutius!!!) i un Ander imparable en atac que va treure de colleguera a tota la defensa rival, es van encarregar de certificar una victòria molt treballada. Al final, 56-40, un marcador que podia haver estat encara més abultat si haguessin pujat al marcador dues cistelles (una continuada i una dintre de temps) que inexplicablement l'arbitre no va concedir.
La nota negativa, les boles perdudes: 20 boles perdudes per 15 recuperades. La nota positiva: tots els Kings van aportar i cap va tenir valoració negativa.
_
Los cocoles J4
Nova victoria dels Sacros... tornen les bones sensacions, en Cortada torna a fer els guarismes als que ens té acostumats, Ustrell es confirma com un gran fitxatge (collons els lessionats ens haurem d'espavilar si volem tenir un lloc...), i el Marçal (no hi vaig ser però com si ho veiès) devia tenir una nit d'aquelles d'aro passat en les que ens deixa meravellats...
Gran feina d'equip, tornem a tenir el control del rebot, millorem una mica l'encert de cara a cistella, i bé... hauriem d'evitar perdre tantes pilotes... però la victoria ja és al sac i ben lligada... La propera jornada hem de confirmar que ens classifiquem pel primer grup amb una victòria!
Gran feina d'equip, tornem a tenir el control del rebot, millorem una mica l'encert de cara a cistella, i bé... hauriem d'evitar perdre tantes pilotes... però la victoria ja és al sac i ben lligada... La propera jornada hem de confirmar que ens classifiquem pel primer grup amb una victòria!
divendres, 11 de novembre del 2011
Los cocoles J3
Ustrell comença amb bona nota... de fet màxima valoració individual en l'últim partit.
En Jac, tot i jugar només 2 quarts i una miqueta 11 de valoració... Jac! Torna aviat!
Per la resta... dir que ens vam quedar en 24 minsos rebots quan tenim un promig de 40 en la passada temporada... i bé el de sempre, baix encert anotador, vam fer molt poques faltes i...
iiii que el proper partit serà una altra història (això sí cada cop amb menys efectius perquè l'infermeria no es buida, més aviat s'omple cada vegada més)
En Jac, tot i jugar només 2 quarts i una miqueta 11 de valoració... Jac! Torna aviat!
Per la resta... dir que ens vam quedar en 24 minsos rebots quan tenim un promig de 40 en la passada temporada... i bé el de sempre, baix encert anotador, vam fer molt poques faltes i...
iiii que el proper partit serà una altra història (això sí cada cop amb menys efectius perquè l'infermeria no es buida, més aviat s'omple cada vegada més)
dimarts, 1 de novembre del 2011
Xandall Sacromonte Kings
divendres, 28 d’octubre del 2011
Tú al Ramiro y yo a Badalona
Beuno... sembla que, evidentment, no sóc l'únic que considera que penya i estu han d'apostar per la seva història i tradició. Neix la revista tú al Ramiro y yo a Badalona.
Interessant seguir el blog: http://estu-pideces.blogspot.com/
I la penya recupera un NBA format a la seva pedrera Eyenga. El pròxim podria ser Ricky Rubio, jeje
dijous, 27 d’octubre del 2011
Fixatge de darrera hora
La secretaria tècnica dels Sacromonte Kings s'ha posat les piles i ha decidit fer front a la plaga de baixes que l'equip pateix des de començament de temporada. Per això ha fitxat a un vell conegut del club: el Marc Ustrell.
De fet, a l'entorn del club ja es rumorejava la possible incorporació del Marc des del torneig de St. Julià, però no va ser fins ahir a la nit que la directiva va donar llum verda a l'operació. El fitxatge no li costarà un euro a Sacromonte, donat que el jugador ara mateix està sense equip i vindria com agent lliure.
Amb la incorporació del Marc l'equip disposarà d'un jugador molt polivalent, que pot jugar a qualsevol posició, amb una gran capacitat anotadora dintre i fora de la pintura, i sobretot d'un altre Marc per provocar equívocs a les defenses rivals.
Benvingut a l'equip, crack!
_
De fet, a l'entorn del club ja es rumorejava la possible incorporació del Marc des del torneig de St. Julià, però no va ser fins ahir a la nit que la directiva va donar llum verda a l'operació. El fitxatge no li costarà un euro a Sacromonte, donat que el jugador ara mateix està sense equip i vindria com agent lliure.
Amb la incorporació del Marc l'equip disposarà d'un jugador molt polivalent, que pot jugar a qualsevol posició, amb una gran capacitat anotadora dintre i fora de la pintura, i sobretot d'un altre Marc per provocar equívocs a les defenses rivals.
Benvingut a l'equip, crack!
_
El partit que vam jugar perillosament
Sacromonte Kings 47 – Wild Pea 42
Ahir els Sacros s'enfrontaven a un doble repte. Per una banda un rival nou a la competició, del que no tenien gaires referències. I d'altra banda, el gran nombre de baixes que pateix l'equip. Tot feia preveure un partit força complicat. I així va ser.
Els paios van sortir una mica atabalats en atac i això els hi va suposar un parcial en contra de 2-8. Però gràcies als ajustaments en defensa i a l'encert ofensiu del Jac i de l'Ander es van poder refer i van aconseguir arribar al final del primer quart només un punt avall: 12-13.
El segon quart va ser força més disputat. Wild Pie va clavar un triple de sortida i l'Andrés va respondre amb una jugada de 2+1. Wild Pie va tornar a ficar un altre triple i els Sacros, comandats per un Jac en estat de gràcia, van respondre amb un contundent parcial de 7-0 que els posava per primera vegada pel davant al marcador (22-19). Però quan semblava que els paios havien de rematar la feina l'equip es va tornar a bloquejar en atac. Sort que una molt bona disposició defensiva va evitar que els rivals anotessin amb facilitat. Al final dels primers 20' empat a 22 i tot per decidir
Calia pujar el nivell: s'havia de mantenir la intensitat defensiva, millorar la circulació de pilota i sobretot ficar boles a la pintura. Un Jac força incisiu, un Ander dominador a la pintura i una defensa asfixiant van destrossar als Wild Pea amb un magnífic parcial de 17-7. El tercer quart va ser tota una demostració de sacrifici i caràcter per part dels Sacros.
El partit semblava tant decidit que fins i tot el Miku va anar a felicitar a l'arbitre com si allò s'hagués acabat. Però d'acabat res: la lesió de l'Andrés i l'eliminació de l'Andreu per faltes, li va donar al darrer quart un punt d'emoció inesperat. Els paios tenien 10 punts d'avantatge, però estaven força cansats i no disposaven de canvis. Calia tirar de sisla.
Ni la pressió final dels Wild Pea, ni un arbitre entestat en equilibrar el partit a base de faltes(19 en contra i 12 a favor) van aconseguir escorçar les diferències. De fet els paios van assolir el seu màxim avantatge a meitat de quart: 43-32. I el van saber mantenir aquesta renda fins a 1'40'' del final. El partit, ara sí, estava ja decidit. Un temps mort per agafar aire i una mica de bàsquet (des)control van ser tot el que els Sacros van necesitar per acabar de rematar la feina.
Al final victòria 47-42 (amb dedicatòria a l'Andrés i a la Carola), i la sensació d'haver guanyat un partit que altres temporades segurament haguessim perdut. Cada vegada semblem més un equip de veritat.
Sisla!
_
Ahir els Sacros s'enfrontaven a un doble repte. Per una banda un rival nou a la competició, del que no tenien gaires referències. I d'altra banda, el gran nombre de baixes que pateix l'equip. Tot feia preveure un partit força complicat. I així va ser.
Els paios van sortir una mica atabalats en atac i això els hi va suposar un parcial en contra de 2-8. Però gràcies als ajustaments en defensa i a l'encert ofensiu del Jac i de l'Ander es van poder refer i van aconseguir arribar al final del primer quart només un punt avall: 12-13.
El segon quart va ser força més disputat. Wild Pie va clavar un triple de sortida i l'Andrés va respondre amb una jugada de 2+1. Wild Pie va tornar a ficar un altre triple i els Sacros, comandats per un Jac en estat de gràcia, van respondre amb un contundent parcial de 7-0 que els posava per primera vegada pel davant al marcador (22-19). Però quan semblava que els paios havien de rematar la feina l'equip es va tornar a bloquejar en atac. Sort que una molt bona disposició defensiva va evitar que els rivals anotessin amb facilitat. Al final dels primers 20' empat a 22 i tot per decidir
Calia pujar el nivell: s'havia de mantenir la intensitat defensiva, millorar la circulació de pilota i sobretot ficar boles a la pintura. Un Jac força incisiu, un Ander dominador a la pintura i una defensa asfixiant van destrossar als Wild Pea amb un magnífic parcial de 17-7. El tercer quart va ser tota una demostració de sacrifici i caràcter per part dels Sacros.
El partit semblava tant decidit que fins i tot el Miku va anar a felicitar a l'arbitre com si allò s'hagués acabat. Però d'acabat res: la lesió de l'Andrés i l'eliminació de l'Andreu per faltes, li va donar al darrer quart un punt d'emoció inesperat. Els paios tenien 10 punts d'avantatge, però estaven força cansats i no disposaven de canvis. Calia tirar de sisla.
Ni la pressió final dels Wild Pea, ni un arbitre entestat en equilibrar el partit a base de faltes(19 en contra i 12 a favor) van aconseguir escorçar les diferències. De fet els paios van assolir el seu màxim avantatge a meitat de quart: 43-32. I el van saber mantenir aquesta renda fins a 1'40'' del final. El partit, ara sí, estava ja decidit. Un temps mort per agafar aire i una mica de bàsquet (des)control van ser tot el que els Sacros van necesitar per acabar de rematar la feina.
Al final victòria 47-42 (amb dedicatòria a l'Andrés i a la Carola), i la sensació d'haver guanyat un partit que altres temporades segurament haguessim perdut. Cada vegada semblem més un equip de veritat.
Sisla!
_
Los cocoles J2
Bé, després del descuït de la primera jornada, tornen les estadístiques!
El Miku com un currante ja ens les té preparades... això és eficiència i la resta són tonteries.
Incomensurable Andrés... que va haver de marxar abans de que acabés el partit... perquè sinó fins on hauria arribat? Hauria superat els 23 de l'Ander? Collons Ander tu no has baixat el llistó, no? Ens hauries de donar una mica de peixet a la resta!
En fi que com sempre vam ser un equip i cadascú va assumir el seu rol i va aportar al conjunt... i aquí tenim la segona victoria de la temporada.
Per cert, ahir l'arbitre (peculiar com ell sol) va flipar quan va veure/sentir que feiem retransmissió dels partits...i és que semos un pelo frikis...
El Miku com un currante ja ens les té preparades... això és eficiència i la resta són tonteries.
Incomensurable Andrés... que va haver de marxar abans de que acabés el partit... perquè sinó fins on hauria arribat? Hauria superat els 23 de l'Ander? Collons Ander tu no has baixat el llistó, no? Ens hauries de donar una mica de peixet a la resta!
En fi que com sempre vam ser un equip i cadascú va assumir el seu rol i va aportar al conjunt... i aquí tenim la segona victoria de la temporada.
Per cert, ahir l'arbitre (peculiar com ell sol) va flipar quan va veure/sentir que feiem retransmissió dels partits...i és que semos un pelo frikis...
diumenge, 23 d’octubre del 2011
El estu es de quien lo quiere com es
Quan passeges un setembre per Badalona i se’t creuen desenes de grups de nens de pretemporada corrents amb bambes de basquet; quan entres en una cafè de la ciutat i sents dues noies adolescents que comenten “el Joan es tant guapo, i a sobre juga a basquet!” o quan pel carrer veus dues mares que diuen “De que juga la teva filla? La Júlia juga d’Aler – Doncs a la Mireia li agrada més jugar de base”; no entens com un club que representa tanta cultura i història del bàsquet pugui patir una crisi com la que està patint.
El Joventut Spirit of Badalona que als anys 40 animaven els pescadors de la ciutat amb el crit de “Bacallà sec! Bacallà sec! Bacallà! Sec! Sec! Sec!; que el 1994 era el primer club Català en proclamar-se campió d’Europa. Un equip amb una escola de bàsquet per la qual han passat nombrosos jugadors que avui juguen a l’ACB: Grimau, Sergi Vidal, Josep Franch, Nacho Llovet, Albert Homs, Barrera, Jelinek, Norel, Tomàs, Pau Ribas, Raul Lopez, Albert Oliver, Alex Mumbrú, Rudy Fernandez... La millor factoria de jugadors segons “EuroHapen” desprès d’haver-se proclamat campió d’Espanya cadet i infantil aquest any i de ser una de les escoles del món que ha generat més jugadors NBA: Raul Lopez, Rudy Fernandez, Eyenga i Ricky rubio.
Què ha fet que un club com la penya hagi caigut en concurs de creditors, i ja no pugui ser responsable ni de les pròpies decisions en el si del club?
L’Spot de captació d’abonats de l’Estudiantes, altre cop sublim com el de tots els anys, ens pot indicar la resposta
l’Estu i la Penya són dos equips amb històries paral•leles i amb múltiples similituds, però són iguals? No, la Penya ha aconseguit èxits més importants en la seva trajectòria, i aquest és el fet que n’ha pervertit els seus objectius. Els directius de la penya no han sabut veure quin és el valor diferencial del club i transmetre’l als seus afeccionats, han volgut aconseguir l’èxit una altre vegada, però aquest cop a qualsevol preu, especulant amb terrenys i decisions urbanístiques dubtoses, invertint en centres comercials, en definitiva, competint amb les mateixes armes que clubs amb molt més potencial en aquest aspecte. Amb el perill de perdre la seva escencia.
Però en els últims temps, Estudiantes i Joventut de Badalona, també són diferents en un segon aspecte. l’Estu està cuidant la seva imatge i està transmeten els valors diferencials del club a traves de la web i d’spots publicitaris i manté una afició fidel “la demencia”, mentre la penya té una web que fa riure i un camp cada cop més fred i desengelat.
A l’Estudiantes li sobren els títols si no són aconseguits a partir de la filosofia que sempre ha defensat. Perquè els voldria? Per fer com el Futbol Club Barcelona que celebrava la lliga ACB amb el camp mig ple? L’Estu prefereix començar la temporada amb un camp vessar gracies ha haver sabut transmetre com estima el basquet el seu club.
Per això em pregunto si la Penya serà a temps de comprendre que l’important no és passar una mala època, pel que fa a resultats esportius, i no poder estar en les posicions capdavanteres de la lliga, sinó disfrutar del basquet com sempre s’ha fet a la ciutat dels mikakus.
Dissabte juguen l’Estu i la penya a Badalona, per mi dos referents pels Sacromonte Kings. Si, si, dos referents per que el primer va començar en una pati de col•legi i el segon va ser producte d’una agrupació d’amics que van fer un equip de lleure als anys 30 i que es van vestir de verd i negre perquè eren els únics colors que van trobar a la botiga on van anar.
Dos referents perquè demostren que quan el basquet surt des de baix, des de l’afició i del sentiment d’equip, i s’aïlla de l’ambició dels títols és quan realment es frueix.
El Joventut Spirit of Badalona que als anys 40 animaven els pescadors de la ciutat amb el crit de “Bacallà sec! Bacallà sec! Bacallà! Sec! Sec! Sec!; que el 1994 era el primer club Català en proclamar-se campió d’Europa. Un equip amb una escola de bàsquet per la qual han passat nombrosos jugadors que avui juguen a l’ACB: Grimau, Sergi Vidal, Josep Franch, Nacho Llovet, Albert Homs, Barrera, Jelinek, Norel, Tomàs, Pau Ribas, Raul Lopez, Albert Oliver, Alex Mumbrú, Rudy Fernandez... La millor factoria de jugadors segons “EuroHapen” desprès d’haver-se proclamat campió d’Espanya cadet i infantil aquest any i de ser una de les escoles del món que ha generat més jugadors NBA: Raul Lopez, Rudy Fernandez, Eyenga i Ricky rubio.
Què ha fet que un club com la penya hagi caigut en concurs de creditors, i ja no pugui ser responsable ni de les pròpies decisions en el si del club?
L’Spot de captació d’abonats de l’Estudiantes, altre cop sublim com el de tots els anys, ens pot indicar la resposta
l’Estu i la Penya són dos equips amb històries paral•leles i amb múltiples similituds, però són iguals? No, la Penya ha aconseguit èxits més importants en la seva trajectòria, i aquest és el fet que n’ha pervertit els seus objectius. Els directius de la penya no han sabut veure quin és el valor diferencial del club i transmetre’l als seus afeccionats, han volgut aconseguir l’èxit una altre vegada, però aquest cop a qualsevol preu, especulant amb terrenys i decisions urbanístiques dubtoses, invertint en centres comercials, en definitiva, competint amb les mateixes armes que clubs amb molt més potencial en aquest aspecte. Amb el perill de perdre la seva escencia.
Però en els últims temps, Estudiantes i Joventut de Badalona, també són diferents en un segon aspecte. l’Estu està cuidant la seva imatge i està transmeten els valors diferencials del club a traves de la web i d’spots publicitaris i manté una afició fidel “la demencia”, mentre la penya té una web que fa riure i un camp cada cop més fred i desengelat.
A l’Estudiantes li sobren els títols si no són aconseguits a partir de la filosofia que sempre ha defensat. Perquè els voldria? Per fer com el Futbol Club Barcelona que celebrava la lliga ACB amb el camp mig ple? L’Estu prefereix començar la temporada amb un camp vessar gracies ha haver sabut transmetre com estima el basquet el seu club.
Per això em pregunto si la Penya serà a temps de comprendre que l’important no és passar una mala època, pel que fa a resultats esportius, i no poder estar en les posicions capdavanteres de la lliga, sinó disfrutar del basquet com sempre s’ha fet a la ciutat dels mikakus.
Dissabte juguen l’Estu i la penya a Badalona, per mi dos referents pels Sacromonte Kings. Si, si, dos referents per que el primer va començar en una pati de col•legi i el segon va ser producte d’una agrupació d’amics que van fer un equip de lleure als anys 30 i que es van vestir de verd i negre perquè eren els únics colors que van trobar a la botiga on van anar.
Dos referents perquè demostren que quan el basquet surt des de baix, des de l’afició i del sentiment d’equip, i s’aïlla de l’ambició dels títols és quan realment es frueix.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Primera victoria de la temporada
Sacromonte Kings 59 – CSKA Ropa 37
La primera jornada de lliga dels Sacros va començar amb una gran assistència per part dels integrants del equip, amb l’excepció del Jac, el Ceti i el Gus, aconseguint una important victòria per 22 punts de diferència sobre un dels rivals més fluixets que ens trobarem en la fase classificatòria.
Tot i el resultat final, el primer quart començava ajustat degut, pricipalment, a la falta de ritme dels sacros. L’ander va anotar els 2 primers punts de la temporada després de quasi 2 minuts de partit i diversos atacs fallats per tots dos equips. Resultat de 15 a 11 al primer quart.
La gran intensitat defensiva que ens va permetre recuperar moltes pilotes i una gran circulació de pilota ens van permetre trobar cistelles fàcils de contraatac i superioritat en el pal baix on ells realment anaven justos de forces, qualitat i mida. 32-17 al descans després d’un triple en sobre l’instant final de l’Aleix.
La segona part va continuar amb la mateixa tònica gràcies a la no relaxació del Sacros, imprimint el mateix ritme que en el segon quart per incrementar el parcial a 18 punts i sentenciar el partit amb un 48 a 30 en el tercer quart.
Partit sense cap davallada d’intensitat important i on cadascú es va saber gestionar molt bé les seves forces i demanar canvi per no baixar el ritme ens va permetre acabar amb un 59-37 en el marcador al final del partit.
Com sempre, gran connexió Aleix-Ander sota els taulells, ritme frenètic de l’andrès, inspiració del ricki, gran treball del Diego, etc. En general tothom va estar molt bé excepte qui es va oblidar de posar piles a la gravadora.. XD (que fàcil es culpar als altres quan un no es preocupa de res....) Així que per no desvirtuar les estadístiques proposo un 10 de valoració a tots per la gran treballada victòria (encara que el resultat no ho reflexi).
Únicament lamentar que L’Aleix, després d’un gran partit estarà 6 setmanes de baixa recuperant-se de les molèsties de l’esquena. Molts ànims! Així que Gus, comença a recuperar-te!
SISLA!!!
dijous, 13 d’octubre del 2011
Arrenca la lliga!
Bé gitanillos sacromonteros... som lo kings de la cistella però ha arribat l'hora de demostrar si són cistelles de vímac o de les que estan a les alçades...
Aquest any els 24 equips del marítim els han dividit en quatre grups que es jugaran una plaça per la/les següent/s fase/s. Suposo que si algú ha anat a la reunió informativa d'avui sabrà de com va el sistema de competició, i sinó ja ho anirem descobrint sobre la marxa.
En la primera fase estem en el grup 2 (MAR 2) i ens tocarà competir amb:
CSKA LA ROPA
LOS LABIOS
NYBA
WILD PEA
KEEP CALM
Amb la meva escasa memòria no sé valorar massa si es tracta d'un grup fort o no.
Wild Pea és nou o com a mínim es presenta amb un nom nou.
Los Labios segurament serà el rival a batre.
La resta... ja veurem, cada any és una nova lliga, els equips es reforcen...
I ja tenim calendari per a les primeres jornades!
J1 17/10 dilluns 22:15 Pista 2 CSKA LA ROPA - SACRO
J2 26/10 dimecres 22:15 Pista 2 SACRO - WILD PEA
J3 8/11 dimarts 22:15 Pista 1 LOS LABIOS - SACRO
J4 15/11 dimarts 22:15 Pista 2 SACRO - NYBA
Apa, que começa l'espectacle!
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Per anar fent boca...
Sembla ser que ja estan definits els equips que jugaran aquesta temporada al marítim. La majoria jo diaria que són vells coneguts... d'altres són novetat. La qüestió és que som 24 equips apuntats al Marítim i tot apunta que serem dos grups de 12 equips per la primera volta... o ja veurem quin és el sistema que aquest any fan servir per la primera fase de la lliga.
Aquesta setmana suposo que tenim/teniu entrenament al Raval. (jo encara estaré de vacances una bona temporada... a l'espectativa de com es ressol el lock-out)
El que no sé si estarà per la labor serà el nou papi entre tants panyals i... o el tito.... felicitats des d'aquí als Cirera-Pie i al nou fitjatge per la secció infantil dels Sacros!
Ja queda menys nanos!!!
dilluns, 29 d’agost del 2011
Sputnik Basket Blog
Una altre manera de parlar de Basquet. Gran blog el de Jacobo Rivero.
http://sputnikbasketblog.blogspot.com/
http://sputnikbasketblog.blogspot.com/
S'hi deixen la pell
La segona jornada basquetbolística a Sant Julià començava amb auguris de ser molt dura. Els 7 Kings que sobrevivien a les lesions havien dormit unes 4 hores desprès de quedar-se a veure un esperpèntic concurs de mates i estaven fets caldo (molèsties de l'Aleix a l'esquena, d'en Jac a l'hombro i den Marc a la cama)
El primer partit de la jornada i últim de la fase previa era contra el rival més dèbil, i els Kings van decidir reservar forces per les semifinals "juguem amb tranquilitat i guardem forces si és possible, que pot ser que ens quedin 2 partits més". Semblava que la tàctica funcionava, i els Kings guanyaven 31-20 a la mitja part, amb un gran joc interior. Però, en un quart final horrible, on els Tarrassencs van anotar tot el que van tirar, i els Kings van desaprofitar fins a dues oportunitats per endur-se el partit en els instants finals, SOS-QiNP empatava el partit i el guanyava a la prorroga. 52-59.
Finalment un triple empat a la classificació deixava els Kings segons de grup (seguint el criteri de basquet-average entre els equips que havien quedat empatats) Malgrat que els Kings havien demostrat ser el millor equip del grup A. Així doncs, a semis contra el lider del grup B. Un equip temible amb nombrosos ex-Vic.
Els Kings, amb un equip encara més mermat. En Miku sentia molesties al tormell i el Riki a la cama, decidia prendres aquest partit amb més desinhibició i la consigna abans de sortir a juga va ser: Jam-season, fem el que ens surti. I no va estar malament la cosa. Els Kings aconseguien arribar només 8 punts per sota a l'últim quart amb possibilitats de victoria, i fins i tot es van apropar a 5 punts punts en alguns moments. Però al final derrota digna 61-49, contra el que es confirma que va ser l'equi guanyador del torneig.
Sant Julià torna a deixar enrere moltes anècdotes: El discurs d'en Miku als mossos d'esquadra, la iaia del Merlot, el mafiós de l'speaker, les incerteses classificatòries d'últim moment, la traumatologa que va salvar l'Andrès, les multes surrealistes... Deu ni do amb Sant Julià
Tornarem
El primer partit de la jornada i últim de la fase previa era contra el rival més dèbil, i els Kings van decidir reservar forces per les semifinals "juguem amb tranquilitat i guardem forces si és possible, que pot ser que ens quedin 2 partits més". Semblava que la tàctica funcionava, i els Kings guanyaven 31-20 a la mitja part, amb un gran joc interior. Però, en un quart final horrible, on els Tarrassencs van anotar tot el que van tirar, i els Kings van desaprofitar fins a dues oportunitats per endur-se el partit en els instants finals, SOS-QiNP empatava el partit i el guanyava a la prorroga. 52-59.
Finalment un triple empat a la classificació deixava els Kings segons de grup (seguint el criteri de basquet-average entre els equips que havien quedat empatats) Malgrat que els Kings havien demostrat ser el millor equip del grup A. Així doncs, a semis contra el lider del grup B. Un equip temible amb nombrosos ex-Vic.
Els Kings, amb un equip encara més mermat. En Miku sentia molesties al tormell i el Riki a la cama, decidia prendres aquest partit amb més desinhibició i la consigna abans de sortir a juga va ser: Jam-season, fem el que ens surti. I no va estar malament la cosa. Els Kings aconseguien arribar només 8 punts per sota a l'últim quart amb possibilitats de victoria, i fins i tot es van apropar a 5 punts punts en alguns moments. Però al final derrota digna 61-49, contra el que es confirma que va ser l'equi guanyador del torneig.
Sant Julià torna a deixar enrere moltes anècdotes: El discurs d'en Miku als mossos d'esquadra, la iaia del Merlot, el mafiós de l'speaker, les incerteses classificatòries d'últim moment, la traumatologa que va salvar l'Andrès, les multes surrealistes... Deu ni do amb Sant Julià
Tornarem
diumenge, 28 d’agost del 2011
Endavant a Sant Julià
Els Kings aconsegueixen dues victòries treballades en la primera jornada del torneig Unnim de bàsquet i es perfilen com a favorits per acabar primers de grup. Això si, amb algun entrevanc que farà difícil aconseguir el trofeu
Sacromonte Kings 43 - Vaka t'estrelles 37
Sacromonte Kings 38 - Corte d'Ucla 34
El matí va començar amb un gran partit dels Kings que s'enfrontaven als dos cops campions del trofeu Unnim, Vaka t'estrelles. Els Sacros van sortir molt concentrats i van fer un partit de menys a més, controlant sempre el marcador i guanyant comodament el que sabien que seria el partit decisiu del grup. Destacable l'actuació d'en Marc Ustrell omnipresent.
A la tarda els Kings s'enfrontaven contra l'equip d'en Marçal, teòricament un rival més assequible, més i tot, considerant que havein canviat molts jugadors, i que no havien jugat mai junts. Però la cosa no va anar així, desprès d'un inici en que els paios semblava que s'escapaven en el marcador 16-7. Corte d'Ucla va capgirar el partit 22-24. Els Sacros patien el cansanci d'haver fet un partit intens al matí i per colmo, l'Andrès es lesionava en una jugada sota l'anella. Per sort una traumatologa present al pavelló li posava l'hombro a puesto i no haviem d'anar a l'hospital.
L'últim quart va ser d'infart, màxima igualtat, alternatives en el marcador, moltes faltes del contrari per tallar el joc dels kings, però sobretot, i altre cop un immens Marc Ustrell, que en els 3 minuts finals va clavar 7 punts (2 tirs lliures, un basquet de 2 i un triple) que donaven la victòria als Kings. 38-34.
Ara Sacromonte afronta l'últim partit del grup sabent que si guanya serà primer de grup, però també sabent que les baixes i el desgast físic faran díficil la victoria en la fase final.
Som-hi Kings. Imposible is nothing!
Sacromonte Kings 43 - Vaka t'estrelles 37
Sacromonte Kings 38 - Corte d'Ucla 34
El matí va començar amb un gran partit dels Kings que s'enfrontaven als dos cops campions del trofeu Unnim, Vaka t'estrelles. Els Sacros van sortir molt concentrats i van fer un partit de menys a més, controlant sempre el marcador i guanyant comodament el que sabien que seria el partit decisiu del grup. Destacable l'actuació d'en Marc Ustrell omnipresent.
A la tarda els Kings s'enfrontaven contra l'equip d'en Marçal, teòricament un rival més assequible, més i tot, considerant que havein canviat molts jugadors, i que no havien jugat mai junts. Però la cosa no va anar així, desprès d'un inici en que els paios semblava que s'escapaven en el marcador 16-7. Corte d'Ucla va capgirar el partit 22-24. Els Sacros patien el cansanci d'haver fet un partit intens al matí i per colmo, l'Andrès es lesionava en una jugada sota l'anella. Per sort una traumatologa present al pavelló li posava l'hombro a puesto i no haviem d'anar a l'hospital.
L'últim quart va ser d'infart, màxima igualtat, alternatives en el marcador, moltes faltes del contrari per tallar el joc dels kings, però sobretot, i altre cop un immens Marc Ustrell, que en els 3 minuts finals va clavar 7 punts (2 tirs lliures, un basquet de 2 i un triple) que donaven la victòria als Kings. 38-34.
Ara Sacromonte afronta l'últim partit del grup sabent que si guanya serà primer de grup, però també sabent que les baixes i el desgast físic faran díficil la victoria en la fase final.
Som-hi Kings. Imposible is nothing!
dimecres, 17 d’agost del 2011
Parte médico
Nanos, la meva baixa pel torneig de Sant Julià i tota la pretemporada es confirma, confio arribar a temps per l'inici de temporada, però ja veurem perquè sobretot voldria una bona recuperació.
Per ara tinc per endavant 5 setmanes d'immobilització (bé ja han passat una o dues)... i és que les conclussions de la ressonàcia resen així:
- Edema ossi regió medial coll de l'astràgal
- Sinovitis tibioastragalina i subestragalina posterior
- Rotura parcial lligament lateral extern i lligament lateral intern
- Lessió del fascúcul tibioperoneo distal anterior
- Tenosinovitis posterior
- Edematittzació del teixit gras subcutani del turmell, especialment a la zona externa
O sigui tot un crist que feia una fila com aquesta...
I tot per uns xatracs àrtics... bé i l'estupidesa humana que sempre m'acompanya :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)