dimarts, 27 de desembre del 2011
dimecres, 21 de desembre del 2011
Desde el banquillo
www.desdeelbanquillo.es
Recomanació de la setmana. Una web feta per a entrenadors, però que ens pot anar molt bé als sacros. Especialment la secció "el fiso responde". Amb exercicis de propicepció per recuperar lesions de tormell, etc...
Especialment recomenable, pels que passin una temporada allunyats de les pistes i necessitin una dosis de bàsquet, encara que sigui en format blog.
Recomanació de la setmana. Una web feta per a entrenadors, però que ens pot anar molt bé als sacros. Especialment la secció "el fiso responde". Amb exercicis de propicepció per recuperar lesions de tormell, etc...
Especialment recomenable, pels que passin una temporada allunyats de les pistes i necessitin una dosis de bàsquet, encara que sigui en format blog.
dimarts, 20 de desembre del 2011
Les dues cares dels Sacros
Sacromonte Kings 46 - Hostafrancs 50
Ahir es va jugar un dels clàssics de la lliga. S'enfrontaven dos dels equips històrics de la competició. D'una banda uns Hostafrancs reforçats en el seu joc interior, i de l'altra banda uns Sacromonte Kings que no acaben de recuperar a tots els seus efectius
Conscients de la dificultat del partit els kings van sortir molt concentrats en defensa i amb una gran fluïdesa en atac. La gran actuació tant del Marçal com de l'Andrés va permetre a Sacromonte distanciar-se al marcador amb un contundent 17-6. I només dues pèrdues consecutives als darrers minuts van permetre a Hostafrancs apropar-se una mica al marcador: 17-11.
El segon quart va ser tota una lliçó defensiva dels kings. El gran treball dels homes alts i la gran defensa sobre els homes exteriors van fer que Hostafrancs només pogués anotar dues cistelles en 10 minuts(!!!). Això, sumat a la bona circulació en atac, va permetre a Sacromonte arribar al descans amb una màxima diferència de 32-18 i signar la que probablement sigui la millor primera part en el que portem de temporada. L'única nota negativa va ser el cop a l'oïda rebut pel Gus que el va deixar estabornit per a la resta del partit.
Tot feia preveure una segona part força còmode pels kings. Però no va ser així. Tot el contrari. Hostafrancs va sortir a per totes i Sacromonte no va saber reaccionar. Desconcertats per un seguit de decisions arbitrals força discutibles els kings van encaixar en 10 minuts pràcticament tants punts com en tota la primera part. I en atac les coses no van anar gaire millor. Amb un joc massa estàtic, la bola va deixar de circular com abans, els tirs van deixar de ser còmodes, i van perdre un munt de pilotes. Tot sumat va fer que els kings signessin el pitjor quart de la temporada (5-14) i que veiessin com el seu avantatge es reduïa considerablement: 37-32.
Ara la dinàmica del partit la portava Hostafrancs. Amb una defensa força pressionant, i amb un gran control del tempo del partit, van tenir prou per imposar-se a uns kings, que tot i que mai van abaixar els braços, van ser incapaços de jugar amb la tranquil.litat necessària per assegurar-se la victòria. La defensa sacra va acabar sent un coladero i va encaixar 18 punts(!!!). Mentre que en atac només l'Ander i el Marçal van mantenir el tipus.
Al final derrota per 46-50 i la amrga sensació de que s'havia deixat escapar un partit que estava més que guanyat.
_
Ahir es va jugar un dels clàssics de la lliga. S'enfrontaven dos dels equips històrics de la competició. D'una banda uns Hostafrancs reforçats en el seu joc interior, i de l'altra banda uns Sacromonte Kings que no acaben de recuperar a tots els seus efectius
Conscients de la dificultat del partit els kings van sortir molt concentrats en defensa i amb una gran fluïdesa en atac. La gran actuació tant del Marçal com de l'Andrés va permetre a Sacromonte distanciar-se al marcador amb un contundent 17-6. I només dues pèrdues consecutives als darrers minuts van permetre a Hostafrancs apropar-se una mica al marcador: 17-11.
El segon quart va ser tota una lliçó defensiva dels kings. El gran treball dels homes alts i la gran defensa sobre els homes exteriors van fer que Hostafrancs només pogués anotar dues cistelles en 10 minuts(!!!). Això, sumat a la bona circulació en atac, va permetre a Sacromonte arribar al descans amb una màxima diferència de 32-18 i signar la que probablement sigui la millor primera part en el que portem de temporada. L'única nota negativa va ser el cop a l'oïda rebut pel Gus que el va deixar estabornit per a la resta del partit.
Tot feia preveure una segona part força còmode pels kings. Però no va ser així. Tot el contrari. Hostafrancs va sortir a per totes i Sacromonte no va saber reaccionar. Desconcertats per un seguit de decisions arbitrals força discutibles els kings van encaixar en 10 minuts pràcticament tants punts com en tota la primera part. I en atac les coses no van anar gaire millor. Amb un joc massa estàtic, la bola va deixar de circular com abans, els tirs van deixar de ser còmodes, i van perdre un munt de pilotes. Tot sumat va fer que els kings signessin el pitjor quart de la temporada (5-14) i que veiessin com el seu avantatge es reduïa considerablement: 37-32.
Ara la dinàmica del partit la portava Hostafrancs. Amb una defensa força pressionant, i amb un gran control del tempo del partit, van tenir prou per imposar-se a uns kings, que tot i que mai van abaixar els braços, van ser incapaços de jugar amb la tranquil.litat necessària per assegurar-se la victòria. La defensa sacra va acabar sent un coladero i va encaixar 18 punts(!!!). Mentre que en atac només l'Ander i el Marçal van mantenir el tipus.
Al final derrota per 46-50 i la amrga sensació de que s'havia deixat escapar un partit que estava més que guanyat.
_
Los cocoles J8
En Cortda i l'Andrés van tirar de carro amb l'Aleix i el Miku com escuders... Per la resta podriem dir que va ser un dia gris, sobretot a la segona part en que no vam saber dominar un partit que el teniem controlat...
Alguns necessitem agafar el to... però jo crec que en general a tots ens falta mantenir una mica la calma a la banqueta i a la pista... sortir per gaudir del basquetbol i fer el que sabem fer... (que alguns en sabeu molt).
Apa aquí teniu les estadístiques gentilesa de superMiku... el més Maku de tots!
Alguns necessitem agafar el to... però jo crec que en general a tots ens falta mantenir una mica la calma a la banqueta i a la pista... sortir per gaudir del basquetbol i fer el que sabem fer... (que alguns en sabeu molt).
Apa aquí teniu les estadístiques gentilesa de superMiku... el més Maku de tots!
Nou sponsor
Després de molts anys jugant amb el patrocini de Castelló (el Jordi, no pas l'aeroport), sembla que aquesta temporada ja hem trobat un nou sponsor: el Dani, el nostre base en conserva.
Dani, el bàsquet des de casa
_
divendres, 16 de desembre del 2011
Rebots vs precipitació
Sacromonte Kings 49 - Grup Bàsquet Xiroi 43
El partit pintava fàcil. Massa fàcil i tot. GBX es presentava amb només quatre jugadors mentre que els sacro recuperàven al Gus i al Tito Aleix. Els kings, fent gala de la seva classe i d'un esperit esportiu dine del Baró de Coubertain (perdoneu però algú ho havia de dir) no van voler aprofitar-se d'aquesta superioritat i van decidir començar el partit quatre contra quatre. Un bonic gest que els hi va costar un parcial en contra de 2-8. I és que aquest equip, son tant bones persones, que quan se saben superiors no son capaços d'anar a fer mal.
Sort que el rookie dels Sacro encara no ha tingut temps de contagiar-se dels antics vicis jugoplàstics i va sortir a la pista decidit a guanyar el partit. Ell solet es va encarregar de donar la volta al marcador amb quatre cistelles (una d'elles triple). La seva actuació, juntament a la gran aportació, tant en atac com en defensa del Tito Aleix, van servir per col.locar un contundent parcial de 16-4 que deixava el marcador en 18-12 al final del primer quart.
Tot i la reacció els kings no acabaven d'espavilar. Mancats d'encert en atac, i amb una defensa que només podia aturar al rival a base de faltes, van encaixar un parcial en contra de 2-7. Sort que els jugadors de GBX no estaven gaire encertats des de la línia de tirs lliures (1 de 6), si no, la desfeta podia haver estat escandalosa. Amb el partit de nou igual.lat els kings es van posar per fi les pil.les. Intensitat en defensa i velocitat en atac van ser la clau per arribar al descans amb un còmode avantatge de 32-23. Tocava rematar la feina.
I tot feia pensar que Sacro ho faria. Els primer minuts van mantenir l'avantatge gràcies a l'intercanvi de cistelles. Però de cop, i sense cap explicació, els kings van tornar a caure en la ja mítica "pàjara" del tercer quart. Es van desendollar totalment del partit i van permetre que GBX s'apropés al marcador oferint la seva pitjor cara: defensa nul.la i col.lapse en atac. Només la bona feina del Marc va permetre a Sacro arribar al final del quart pel davant al marcador: 40-39.
Si els kings volien guanyar s'havien de tornar a ficar al partit. I ho van fer. Gràcies a una gran defensa, que només va permetre a CBX una cistella(!!!) al darrer quart, i a un Ander força encertat de cara a canasta, es va arribar al final del partit amb un marcador de 49-43. Va ser un partit guanyat a base de intensitat i de lluita (39 rebots en total), i que només va perillar per culpa de la precipitació (21 boles perdudes!!!). Confiem que el retorn del Jac i del Dani serveixi per donar a l'equip la pausa necessària per guanyar a uns vells coneguts: Hostafrancs.
Sisla!
_
El partit pintava fàcil. Massa fàcil i tot. GBX es presentava amb només quatre jugadors mentre que els sacro recuperàven al Gus i al Tito Aleix. Els kings, fent gala de la seva classe i d'un esperit esportiu dine del Baró de Coubertain (perdoneu però algú ho havia de dir) no van voler aprofitar-se d'aquesta superioritat i van decidir començar el partit quatre contra quatre. Un bonic gest que els hi va costar un parcial en contra de 2-8. I és que aquest equip, son tant bones persones, que quan se saben superiors no son capaços d'anar a fer mal.
Sort que el rookie dels Sacro encara no ha tingut temps de contagiar-se dels antics vicis jugoplàstics i va sortir a la pista decidit a guanyar el partit. Ell solet es va encarregar de donar la volta al marcador amb quatre cistelles (una d'elles triple). La seva actuació, juntament a la gran aportació, tant en atac com en defensa del Tito Aleix, van servir per col.locar un contundent parcial de 16-4 que deixava el marcador en 18-12 al final del primer quart.
Tot i la reacció els kings no acabaven d'espavilar. Mancats d'encert en atac, i amb una defensa que només podia aturar al rival a base de faltes, van encaixar un parcial en contra de 2-7. Sort que els jugadors de GBX no estaven gaire encertats des de la línia de tirs lliures (1 de 6), si no, la desfeta podia haver estat escandalosa. Amb el partit de nou igual.lat els kings es van posar per fi les pil.les. Intensitat en defensa i velocitat en atac van ser la clau per arribar al descans amb un còmode avantatge de 32-23. Tocava rematar la feina.
I tot feia pensar que Sacro ho faria. Els primer minuts van mantenir l'avantatge gràcies a l'intercanvi de cistelles. Però de cop, i sense cap explicació, els kings van tornar a caure en la ja mítica "pàjara" del tercer quart. Es van desendollar totalment del partit i van permetre que GBX s'apropés al marcador oferint la seva pitjor cara: defensa nul.la i col.lapse en atac. Només la bona feina del Marc va permetre a Sacro arribar al final del quart pel davant al marcador: 40-39.
Si els kings volien guanyar s'havien de tornar a ficar al partit. I ho van fer. Gràcies a una gran defensa, que només va permetre a CBX una cistella(!!!) al darrer quart, i a un Ander força encertat de cara a canasta, es va arribar al final del partit amb un marcador de 49-43. Va ser un partit guanyat a base de intensitat i de lluita (39 rebots en total), i que només va perillar per culpa de la precipitació (21 boles perdudes!!!). Confiem que el retorn del Jac i del Dani serveixi per donar a l'equip la pausa necessària per guanyar a uns vells coneguts: Hostafrancs.
Sisla!
_
dimecres, 14 de desembre del 2011
Los cocoles J7
Primer destacar el gran partit que va fer el Dieguito, amb una gran assistència (al part clar), que va acabar (o començar) amb un gran resultat... estem esperant algun document gràfic d'aquest gran moment.
FELICITATS NANO! I Benvinguda a la Violeta a los Sacromonte Kings infantils!!!
Per la resta destacar la recuperació del poder interior... i la tornada de dos dels lesionats que han tornat amb força tot i que hauran de millorar aquesta puntaria i millorar aquests percentatges (a poc a poc).
Impressionant el 100% d'encert de dos de l'Ustrell i que el confirma com el jugador amb més encert.
I com passa en els últims partits el triunvirat Cortada/Ustrell/Marçal ens han liderat cap la victoria ben arropat pel conjunt de l'equip que cada cop funciona amb més sintonia...
I ara a recuperar a algun base que doni una mica de suport a l'Andrés que tot i el desgast es va marcar 4 assistències!
divendres, 2 de desembre del 2011
Los cocoles J6
33 pilotes perdudes, moltes d'elles en el tram final del partit. Això va dilapidar les nostres opcions... Això i els 11 tir lliures fallats.
A destacar l'Andrés, amb tot el pes com a únic base pur de l'equip jugant pràcticament sense descansar, amb 14 punts anotats i una valoració total de 18... Ben acompanyat per la resta de l'equip però destacant els que ja són uns habituals (Marçal, Cortada i Ustrell fins que es va lessionar).
Impressionant també el partit del Diego que es nota que ha tornat en forma del camino de Santiago.
A destacar l'Andrés, amb tot el pes com a únic base pur de l'equip jugant pràcticament sense descansar, amb 14 punts anotats i una valoració total de 18... Ben acompanyat per la resta de l'equip però destacant els que ja són uns habituals (Marçal, Cortada i Ustrell fins que es va lessionar).
Impressionant també el partit del Diego que es nota que ha tornat en forma del camino de Santiago.
De percentatges i pèrdues
Sacromonte Kings 53 - C.B. Lo Peor 54 (prórroga)
Com es pot comprovar al marcador final el de ahir va ser el partit més disputat que mai han jugat els Kings. Empat al final del temps reglamentari i pròrroga que es decideix només d'un punt. Ba-lun-cest en estat pur.
Des del primer minut tots dos equips van sortir decidits a guanyar. Cadascú amb les seves armes. Els Kings amb defensa 2-3 i sortint amb velocitat, i els C.B. Lo Peor amb defensa individual i buscant penetracions directes. El intercanvi de cistelles es va traduir en el 15-12 al final del primer quart.
A la represa C.B. Lo Peor van sortir disposats a no concedir cistelles fàcils. Totes les accions en atac eran aturades amb falta, i els Kings van haver d'anar fins a 5 vegades a la línia de tirs lliures, amb percentatge d'encerts del 40%. Això, sumat que el Marc es va veure obligat a deixar el partit per culpa d'una capsulitis va impedir que la gran defensa dels Kings es veiés reflexada al marcador: 24-22
Al tercer quart C.B. Lo Peor va continuar amb la mateixa tàctica, però centrant els seus esforços en aturar a l'Ander "por lo civil o por lo militar". I ho van aconseguir. Sobretot gràcies al sorprenent canvi de criteri de l'arbitre, que de cop va semblar com si s'hagués empassat el xiulet. I com acostuma a passar en aquestes situacions, l'equip que pateix el joc brut, a sobre rep unatécnica quan protesta. Aquesta arbitrarietat va permetre a C.B. Lo Peor mantenir-se al partit, quan el més normal, vist el joc desplegat, hagués estat que la diferència fos molt més ample que el 43-39 amb el que es va arribar al final del quart.
Al darrer periode, tot i jugar contra un rival crescut i contra un un arbitratge que se'ls havia girat de cul, els Kings van mantenir l'avantatge de 4 punts fins al darrer minut del partit. Però una gran pressió del rival a tota la pista, sumada al fet de no disposar d'un base pur per pujar la bola, es van traduir en dues pérdues de bola que van portar el partit a la pròrroga.
El Kings havien deixat escapar una victòria que tenien a l'abast. I mentalment això els hi va passar factura. Els primers minuts de la prórroga van ser un absolut desgavell. 3 pérdues de bola consecutives els posaven 4 avall. Però aquest equip no es dona mai per vençut. Dues grans defenses van permetre a l'Ander jugar-se un triple que hauria pogut donar la victòria als Kings. No va entrar de ben poc. El rebot el va agafar el Marçal, que va rebre falta quan anava a llençar. Dos tirs. Si els ficava empatava el partit. Va ficar el primer. Va llençar el segon i va fallar. Rebot llarg i final de partit: 53-54.
Va ser una derrota amb regust amarg. Però amb una part positiva: tot i les baixes, tot i la duressa del rival, i tot i l'arbitratge, l'equip va plantar cara fins al darrer segon, i va tener la victòria al seu abast. I a més tenim un munt de lesionats que es moren de ganes per ajudar a l'equip. De fet ahir, er tito Aleix, tot i no vestir-se de curt, ja va fer la seva aportació provocant que li pitessin una técnica per protestar. Je,je,...
Proper partit, dimarts 13, a les 22:15h, contra Grup Xiroi.
Sisla!
_
Com es pot comprovar al marcador final el de ahir va ser el partit més disputat que mai han jugat els Kings. Empat al final del temps reglamentari i pròrroga que es decideix només d'un punt. Ba-lun-cest en estat pur.
Des del primer minut tots dos equips van sortir decidits a guanyar. Cadascú amb les seves armes. Els Kings amb defensa 2-3 i sortint amb velocitat, i els C.B. Lo Peor amb defensa individual i buscant penetracions directes. El intercanvi de cistelles es va traduir en el 15-12 al final del primer quart.
A la represa C.B. Lo Peor van sortir disposats a no concedir cistelles fàcils. Totes les accions en atac eran aturades amb falta, i els Kings van haver d'anar fins a 5 vegades a la línia de tirs lliures, amb percentatge d'encerts del 40%. Això, sumat que el Marc es va veure obligat a deixar el partit per culpa d'una capsulitis va impedir que la gran defensa dels Kings es veiés reflexada al marcador: 24-22
Al tercer quart C.B. Lo Peor va continuar amb la mateixa tàctica, però centrant els seus esforços en aturar a l'Ander "por lo civil o por lo militar". I ho van aconseguir. Sobretot gràcies al sorprenent canvi de criteri de l'arbitre, que de cop va semblar com si s'hagués empassat el xiulet. I com acostuma a passar en aquestes situacions, l'equip que pateix el joc brut, a sobre rep unatécnica quan protesta. Aquesta arbitrarietat va permetre a C.B. Lo Peor mantenir-se al partit, quan el més normal, vist el joc desplegat, hagués estat que la diferència fos molt més ample que el 43-39 amb el que es va arribar al final del quart.
Al darrer periode, tot i jugar contra un rival crescut i contra un un arbitratge que se'ls havia girat de cul, els Kings van mantenir l'avantatge de 4 punts fins al darrer minut del partit. Però una gran pressió del rival a tota la pista, sumada al fet de no disposar d'un base pur per pujar la bola, es van traduir en dues pérdues de bola que van portar el partit a la pròrroga.
El Kings havien deixat escapar una victòria que tenien a l'abast. I mentalment això els hi va passar factura. Els primers minuts de la prórroga van ser un absolut desgavell. 3 pérdues de bola consecutives els posaven 4 avall. Però aquest equip no es dona mai per vençut. Dues grans defenses van permetre a l'Ander jugar-se un triple que hauria pogut donar la victòria als Kings. No va entrar de ben poc. El rebot el va agafar el Marçal, que va rebre falta quan anava a llençar. Dos tirs. Si els ficava empatava el partit. Va ficar el primer. Va llençar el segon i va fallar. Rebot llarg i final de partit: 53-54.
Va ser una derrota amb regust amarg. Però amb una part positiva: tot i les baixes, tot i la duressa del rival, i tot i l'arbitratge, l'equip va plantar cara fins al darrer segon, i va tener la victòria al seu abast. I a més tenim un munt de lesionats que es moren de ganes per ajudar a l'equip. De fet ahir, er tito Aleix, tot i no vestir-se de curt, ja va fer la seva aportació provocant que li pitessin una técnica per protestar. Je,je,...
Proper partit, dimarts 13, a les 22:15h, contra Grup Xiroi.
Sisla!
_
dimarts, 29 de novembre del 2011
Tot controlat
Sacromonte Kings 59 - Keep Calm 42
Els dos triples inicials de Keep Calm van ser un mirall. Els Kings, picats al seu orgull, van plantejar una defensa més intensa que mai. Van col.lapsar l'atac rival i van dominar totalment el rebot. Això, sumat a l'encert en atac va suposar un contundent 18-8 al final del primer quart.
La sortida en tromba dels Kings al segon quart va ser espectacular. Comandats per un Marc encertadíssim en atac, l'equip es va fer fort a la pintura i va aconseguir un parcial de 9-2 que va marcar el rumb del partit. D'aquí a la mitja part el joc es va convertir en un intercanvi de cistelles que posava en avantatge als Kings per 37-18.
La superioritat dels paios era força clar, però l'exhibició física de la primera part amenaçava amb passar-los factura. Keep Calm era un equip jove, amb molts canvis i ells només eran 7. Sort que al final el Makus va decidir afegir-se a la festa i tothom va poder tenir més minuts de descans. Això ens va permetre administrar forces i arribar al l'últim quart amb marcador molt còmode: 50-31.
Tot i el darrer esforç dels rivals, a manca de 3 minuts els Kings aconseguien la màxima diferència al marcador: 59-38, gràcies sobretot a la direcció magistral de un Riki força inspirat. Als darrers minuts, el cansament (i sobretot l'arbitratge compensatori), van escurçar les diferències fins al marcador 59-42.
Aquesta victòria ens ha donat el passi a la segona fase com a segons de grup, per darrera dels més que probables guanyadors de la lliga. però això no s'atura. Dijous tot comença de nou. Força Kings!
_
Els dos triples inicials de Keep Calm van ser un mirall. Els Kings, picats al seu orgull, van plantejar una defensa més intensa que mai. Van col.lapsar l'atac rival i van dominar totalment el rebot. Això, sumat a l'encert en atac va suposar un contundent 18-8 al final del primer quart.
La sortida en tromba dels Kings al segon quart va ser espectacular. Comandats per un Marc encertadíssim en atac, l'equip es va fer fort a la pintura i va aconseguir un parcial de 9-2 que va marcar el rumb del partit. D'aquí a la mitja part el joc es va convertir en un intercanvi de cistelles que posava en avantatge als Kings per 37-18.
La superioritat dels paios era força clar, però l'exhibició física de la primera part amenaçava amb passar-los factura. Keep Calm era un equip jove, amb molts canvis i ells només eran 7. Sort que al final el Makus va decidir afegir-se a la festa i tothom va poder tenir més minuts de descans. Això ens va permetre administrar forces i arribar al l'últim quart amb marcador molt còmode: 50-31.
Tot i el darrer esforç dels rivals, a manca de 3 minuts els Kings aconseguien la màxima diferència al marcador: 59-38, gràcies sobretot a la direcció magistral de un Riki força inspirat. Als darrers minuts, el cansament (i sobretot l'arbitratge compensatori), van escurçar les diferències fins al marcador 59-42.
Aquesta victòria ens ha donat el passi a la segona fase com a segons de grup, per darrera dels més que probables guanyadors de la lliga. però això no s'atura. Dijous tot comença de nou. Força Kings!
_
Los cocoles J5
Al Cortada li ha sortit un competidor... el "novell" ustrell va fort, i això que va tocat de la cama.
Al Marçal el tenim en plena forma... com et trobavem a faltar al final de la temporada passada...
En fi, aquí teniu els cocoles...
Al Marçal el tenim en plena forma... com et trobavem a faltar al final de la temporada passada...
En fi, aquí teniu els cocoles...
divendres, 25 de novembre del 2011
Lliga de 2?
Comença el TOP12! I un any més els Sacromonte Kings estaràn entre els millors. 5 anys consecutius mantenint aquest nivell és una fita per estar orgullosos (pensem que equips com Ho sen team, no poden dir el mateix). Com diu el Pep referint-se a les fases finals de les competicons "l'important és ser-hi, desprès la consecució de títols es decideix per detalls".
Aquí va un petit anàlisi dels equips presents aquest any a la fase final:
Els favorits: Sens dubte, crec que aquest any són Ho Sen Team i Labios. Tots dos amb equips molt complets i forts físicament, i amb cracks que marquen la diferència quan arriben les fases finals. Això si, si en algun partit els falta algún dels homes decisius poden perdre algun que altre partit en la lligueta, esperem tenir sort contra ells!
Els hístorics que juguen de memòria: Grillos i Hostafranchs, són dos equips que fa molts anys que juguen junts, s'entenen a la perfecció, i els seus detalls de veterania els fan ser altament competitius. Sense estar 100% concentrats la victòria contra ells és impossible.
La qualitat amb alts i baixos: UTE Basquet i Amigos de Los Arbitros, tenen plantilles amb molta qualitat, amb jugadors capaços de fer de tot (recordem que Amigos de los arbitros va ser l'únic equip capaç de guanyar els campions de l'any passat). No obstant, són equips irregulars, que molts cops tenen baixons que cal aprofitar. La constància ens pot donar la victòria sinó tenen el seu dia.
Els nous al TOP12:
AVI Sonora: Un equip veterà també a la lliga, dels que imposen el seu ritme, normalment lent i estàtic. Que fa la pinta que s'han reforçat aquest any (van aconseguir guanyar a Grillos a la fase previa).
Wild Pea: Nous aquest any a la lliga, però també bestant veterans. La victòria que vam aconseguir contra ells va ser producte d'un partit amb molta concentració. Però estar clar que tenen bon tir exterior i que els partits contra ells seran igualadissims.
Grup Xiroi: Capaços d'aconseguir derrotar Hostafranchs en la fase previa, fa la pinta que aquesta gent també són un dels equips veterans que juguen de memòria, més aviat estàtic però amb un joc molt tàctic.
CB Lo Peor: Si aquest any volem optar a ser l'equip amb millor defensa, ens ha sortit un competidor clar. Fa la pinta que CB Lo Peor és un equip d'aquells durs, durs, en que cada basquet que aconseguim contra ells valdrà el seu pes en or.
Tutankamon: Un històric de la lliga també, dels que no abaixen el ritme en cap moment. Que supleixen la manca de pivots alts amb intensitat en el bloqueig del rebot, amb alguns bons tiradors exterios i bona circulació de pilota. Serà el derbi entre els dos equips que viuen més el basquet, i de forma més sana, de la lliga (i amb els dos millors blogs). Seràn partits macos segur.
En definitiva, una lliga en que, a excepció d'Ho sen team i Labios, podem guanyar contra tothom i alhora perdre contra tothom. No hi haurà partits fàcils.
Aquí va un petit anàlisi dels equips presents aquest any a la fase final:
Els favorits: Sens dubte, crec que aquest any són Ho Sen Team i Labios. Tots dos amb equips molt complets i forts físicament, i amb cracks que marquen la diferència quan arriben les fases finals. Això si, si en algun partit els falta algún dels homes decisius poden perdre algun que altre partit en la lligueta, esperem tenir sort contra ells!
Els hístorics que juguen de memòria: Grillos i Hostafranchs, són dos equips que fa molts anys que juguen junts, s'entenen a la perfecció, i els seus detalls de veterania els fan ser altament competitius. Sense estar 100% concentrats la victòria contra ells és impossible.
La qualitat amb alts i baixos: UTE Basquet i Amigos de Los Arbitros, tenen plantilles amb molta qualitat, amb jugadors capaços de fer de tot (recordem que Amigos de los arbitros va ser l'únic equip capaç de guanyar els campions de l'any passat). No obstant, són equips irregulars, que molts cops tenen baixons que cal aprofitar. La constància ens pot donar la victòria sinó tenen el seu dia.
Els nous al TOP12:
AVI Sonora: Un equip veterà també a la lliga, dels que imposen el seu ritme, normalment lent i estàtic. Que fa la pinta que s'han reforçat aquest any (van aconseguir guanyar a Grillos a la fase previa).
Wild Pea: Nous aquest any a la lliga, però també bestant veterans. La victòria que vam aconseguir contra ells va ser producte d'un partit amb molta concentració. Però estar clar que tenen bon tir exterior i que els partits contra ells seran igualadissims.
Grup Xiroi: Capaços d'aconseguir derrotar Hostafranchs en la fase previa, fa la pinta que aquesta gent també són un dels equips veterans que juguen de memòria, més aviat estàtic però amb un joc molt tàctic.
CB Lo Peor: Si aquest any volem optar a ser l'equip amb millor defensa, ens ha sortit un competidor clar. Fa la pinta que CB Lo Peor és un equip d'aquells durs, durs, en que cada basquet que aconseguim contra ells valdrà el seu pes en or.
Tutankamon: Un històric de la lliga també, dels que no abaixen el ritme en cap moment. Que supleixen la manca de pivots alts amb intensitat en el bloqueig del rebot, amb alguns bons tiradors exterios i bona circulació de pilota. Serà el derbi entre els dos equips que viuen més el basquet, i de forma més sana, de la lliga (i amb els dos millors blogs). Seràn partits macos segur.
En definitiva, una lliga en que, a excepció d'Ho sen team i Labios, podem guanyar contra tothom i alhora perdre contra tothom. No hi haurà partits fàcils.
dimecres, 16 de novembre del 2011
Concentradíssims
Sacromonte Kings 56 – NYBA 40
Després de la desfeta de l'anterior jornada contra els més que probables guanyadors d'aquesta lliga els Kings no tenien una altra opció que guanyar si volien assegurar-se el segon lloc de grup. I tenint en compte els enfrontaments de la temporada passada (una victòria i una derrota) l'enfrontament amb els NYBA prometia ser força igualat.
Això es va notar de seguida. Tots dos equips encadenaven un munt d'errades producte dels nervis i de la precipitació: allò era un festival de passades sense destinatari i de boles perdudes. I no va ser fins a mig quart que els paios van aconseguir imposar el seu joc. Dos triples consecutius de un Andreu força inspirat, i dues cistelles d'un Ander molt dominador a la pintura, van servir als Kings per obrir una escletxa que al final del partit va resultar definitiva (15-4).
A l'inici del segon quart vam encaixar un parcial de 0-4 de sortida, però allò va ser només un miratge. Els Kings estaven molt ficats al partit i liderats per un Marc força inspirat i per un Andrés que estava a tot arreu, no només van recuperar el parcial en contra si no que van arribar al final de la primera part amb un marcador força contundent de 30-15.
El coach va ordenar una defensa mixta al seu home més decisiu per provar de col.lapsar el joc d'atac de NYBA i per facilitar el rebot defensiu. I va resultar. Tot i els esforços del rival, la defensa dels Kings i les aportacions del Mac, l'Ander i el Marçal en atac, van permetre arribar a un màxim avantatge de 40-21. El partit s'havia trencat i només un petit col.lapse en atac als darrers minuts va fer que el rival pogués escorçar una mica les distancies: 42-28
Arà calia jugar amb una mica de cap i sobretot administrar els esforços, per que a l'equip se'l veia una mica cansat. NYBA va sortir a cremar les naus i gràcies a la pressió defensiva i a un parell de triples va aconseguir apropar-se a només 9. Semblava que la victòria perillava. Però els Kings van treure tot el seu caràcter i, un Miku espectacular en defensa (2 taps consecutius!!!) i un Ander imparable en atac que va treure de colleguera a tota la defensa rival, es van encarregar de certificar una victòria molt treballada. Al final, 56-40, un marcador que podia haver estat encara més abultat si haguessin pujat al marcador dues cistelles (una continuada i una dintre de temps) que inexplicablement l'arbitre no va concedir.
La nota negativa, les boles perdudes: 20 boles perdudes per 15 recuperades. La nota positiva: tots els Kings van aportar i cap va tenir valoració negativa.
_
Després de la desfeta de l'anterior jornada contra els més que probables guanyadors d'aquesta lliga els Kings no tenien una altra opció que guanyar si volien assegurar-se el segon lloc de grup. I tenint en compte els enfrontaments de la temporada passada (una victòria i una derrota) l'enfrontament amb els NYBA prometia ser força igualat.
Això es va notar de seguida. Tots dos equips encadenaven un munt d'errades producte dels nervis i de la precipitació: allò era un festival de passades sense destinatari i de boles perdudes. I no va ser fins a mig quart que els paios van aconseguir imposar el seu joc. Dos triples consecutius de un Andreu força inspirat, i dues cistelles d'un Ander molt dominador a la pintura, van servir als Kings per obrir una escletxa que al final del partit va resultar definitiva (15-4).
A l'inici del segon quart vam encaixar un parcial de 0-4 de sortida, però allò va ser només un miratge. Els Kings estaven molt ficats al partit i liderats per un Marc força inspirat i per un Andrés que estava a tot arreu, no només van recuperar el parcial en contra si no que van arribar al final de la primera part amb un marcador força contundent de 30-15.
El coach va ordenar una defensa mixta al seu home més decisiu per provar de col.lapsar el joc d'atac de NYBA i per facilitar el rebot defensiu. I va resultar. Tot i els esforços del rival, la defensa dels Kings i les aportacions del Mac, l'Ander i el Marçal en atac, van permetre arribar a un màxim avantatge de 40-21. El partit s'havia trencat i només un petit col.lapse en atac als darrers minuts va fer que el rival pogués escorçar una mica les distancies: 42-28
Arà calia jugar amb una mica de cap i sobretot administrar els esforços, per que a l'equip se'l veia una mica cansat. NYBA va sortir a cremar les naus i gràcies a la pressió defensiva i a un parell de triples va aconseguir apropar-se a només 9. Semblava que la victòria perillava. Però els Kings van treure tot el seu caràcter i, un Miku espectacular en defensa (2 taps consecutius!!!) i un Ander imparable en atac que va treure de colleguera a tota la defensa rival, es van encarregar de certificar una victòria molt treballada. Al final, 56-40, un marcador que podia haver estat encara més abultat si haguessin pujat al marcador dues cistelles (una continuada i una dintre de temps) que inexplicablement l'arbitre no va concedir.
La nota negativa, les boles perdudes: 20 boles perdudes per 15 recuperades. La nota positiva: tots els Kings van aportar i cap va tenir valoració negativa.
_
Los cocoles J4
Nova victoria dels Sacros... tornen les bones sensacions, en Cortada torna a fer els guarismes als que ens té acostumats, Ustrell es confirma com un gran fitxatge (collons els lessionats ens haurem d'espavilar si volem tenir un lloc...), i el Marçal (no hi vaig ser però com si ho veiès) devia tenir una nit d'aquelles d'aro passat en les que ens deixa meravellats...
Gran feina d'equip, tornem a tenir el control del rebot, millorem una mica l'encert de cara a cistella, i bé... hauriem d'evitar perdre tantes pilotes... però la victoria ja és al sac i ben lligada... La propera jornada hem de confirmar que ens classifiquem pel primer grup amb una victòria!
Gran feina d'equip, tornem a tenir el control del rebot, millorem una mica l'encert de cara a cistella, i bé... hauriem d'evitar perdre tantes pilotes... però la victoria ja és al sac i ben lligada... La propera jornada hem de confirmar que ens classifiquem pel primer grup amb una victòria!
divendres, 11 de novembre del 2011
Los cocoles J3
Ustrell comença amb bona nota... de fet màxima valoració individual en l'últim partit.
En Jac, tot i jugar només 2 quarts i una miqueta 11 de valoració... Jac! Torna aviat!
Per la resta... dir que ens vam quedar en 24 minsos rebots quan tenim un promig de 40 en la passada temporada... i bé el de sempre, baix encert anotador, vam fer molt poques faltes i...
iiii que el proper partit serà una altra història (això sí cada cop amb menys efectius perquè l'infermeria no es buida, més aviat s'omple cada vegada més)
En Jac, tot i jugar només 2 quarts i una miqueta 11 de valoració... Jac! Torna aviat!
Per la resta... dir que ens vam quedar en 24 minsos rebots quan tenim un promig de 40 en la passada temporada... i bé el de sempre, baix encert anotador, vam fer molt poques faltes i...
iiii que el proper partit serà una altra història (això sí cada cop amb menys efectius perquè l'infermeria no es buida, més aviat s'omple cada vegada més)
dimarts, 1 de novembre del 2011
Xandall Sacromonte Kings
divendres, 28 d’octubre del 2011
Tú al Ramiro y yo a Badalona
Beuno... sembla que, evidentment, no sóc l'únic que considera que penya i estu han d'apostar per la seva història i tradició. Neix la revista tú al Ramiro y yo a Badalona.
Interessant seguir el blog: http://estu-pideces.blogspot.com/
I la penya recupera un NBA format a la seva pedrera Eyenga. El pròxim podria ser Ricky Rubio, jeje
dijous, 27 d’octubre del 2011
Fixatge de darrera hora
La secretaria tècnica dels Sacromonte Kings s'ha posat les piles i ha decidit fer front a la plaga de baixes que l'equip pateix des de començament de temporada. Per això ha fitxat a un vell conegut del club: el Marc Ustrell.
De fet, a l'entorn del club ja es rumorejava la possible incorporació del Marc des del torneig de St. Julià, però no va ser fins ahir a la nit que la directiva va donar llum verda a l'operació. El fitxatge no li costarà un euro a Sacromonte, donat que el jugador ara mateix està sense equip i vindria com agent lliure.
Amb la incorporació del Marc l'equip disposarà d'un jugador molt polivalent, que pot jugar a qualsevol posició, amb una gran capacitat anotadora dintre i fora de la pintura, i sobretot d'un altre Marc per provocar equívocs a les defenses rivals.
Benvingut a l'equip, crack!
_
De fet, a l'entorn del club ja es rumorejava la possible incorporació del Marc des del torneig de St. Julià, però no va ser fins ahir a la nit que la directiva va donar llum verda a l'operació. El fitxatge no li costarà un euro a Sacromonte, donat que el jugador ara mateix està sense equip i vindria com agent lliure.
Amb la incorporació del Marc l'equip disposarà d'un jugador molt polivalent, que pot jugar a qualsevol posició, amb una gran capacitat anotadora dintre i fora de la pintura, i sobretot d'un altre Marc per provocar equívocs a les defenses rivals.
Benvingut a l'equip, crack!
_
El partit que vam jugar perillosament
Sacromonte Kings 47 – Wild Pea 42
Ahir els Sacros s'enfrontaven a un doble repte. Per una banda un rival nou a la competició, del que no tenien gaires referències. I d'altra banda, el gran nombre de baixes que pateix l'equip. Tot feia preveure un partit força complicat. I així va ser.
Els paios van sortir una mica atabalats en atac i això els hi va suposar un parcial en contra de 2-8. Però gràcies als ajustaments en defensa i a l'encert ofensiu del Jac i de l'Ander es van poder refer i van aconseguir arribar al final del primer quart només un punt avall: 12-13.
El segon quart va ser força més disputat. Wild Pie va clavar un triple de sortida i l'Andrés va respondre amb una jugada de 2+1. Wild Pie va tornar a ficar un altre triple i els Sacros, comandats per un Jac en estat de gràcia, van respondre amb un contundent parcial de 7-0 que els posava per primera vegada pel davant al marcador (22-19). Però quan semblava que els paios havien de rematar la feina l'equip es va tornar a bloquejar en atac. Sort que una molt bona disposició defensiva va evitar que els rivals anotessin amb facilitat. Al final dels primers 20' empat a 22 i tot per decidir
Calia pujar el nivell: s'havia de mantenir la intensitat defensiva, millorar la circulació de pilota i sobretot ficar boles a la pintura. Un Jac força incisiu, un Ander dominador a la pintura i una defensa asfixiant van destrossar als Wild Pea amb un magnífic parcial de 17-7. El tercer quart va ser tota una demostració de sacrifici i caràcter per part dels Sacros.
El partit semblava tant decidit que fins i tot el Miku va anar a felicitar a l'arbitre com si allò s'hagués acabat. Però d'acabat res: la lesió de l'Andrés i l'eliminació de l'Andreu per faltes, li va donar al darrer quart un punt d'emoció inesperat. Els paios tenien 10 punts d'avantatge, però estaven força cansats i no disposaven de canvis. Calia tirar de sisla.
Ni la pressió final dels Wild Pea, ni un arbitre entestat en equilibrar el partit a base de faltes(19 en contra i 12 a favor) van aconseguir escorçar les diferències. De fet els paios van assolir el seu màxim avantatge a meitat de quart: 43-32. I el van saber mantenir aquesta renda fins a 1'40'' del final. El partit, ara sí, estava ja decidit. Un temps mort per agafar aire i una mica de bàsquet (des)control van ser tot el que els Sacros van necesitar per acabar de rematar la feina.
Al final victòria 47-42 (amb dedicatòria a l'Andrés i a la Carola), i la sensació d'haver guanyat un partit que altres temporades segurament haguessim perdut. Cada vegada semblem més un equip de veritat.
Sisla!
_
Ahir els Sacros s'enfrontaven a un doble repte. Per una banda un rival nou a la competició, del que no tenien gaires referències. I d'altra banda, el gran nombre de baixes que pateix l'equip. Tot feia preveure un partit força complicat. I així va ser.
Els paios van sortir una mica atabalats en atac i això els hi va suposar un parcial en contra de 2-8. Però gràcies als ajustaments en defensa i a l'encert ofensiu del Jac i de l'Ander es van poder refer i van aconseguir arribar al final del primer quart només un punt avall: 12-13.
El segon quart va ser força més disputat. Wild Pie va clavar un triple de sortida i l'Andrés va respondre amb una jugada de 2+1. Wild Pie va tornar a ficar un altre triple i els Sacros, comandats per un Jac en estat de gràcia, van respondre amb un contundent parcial de 7-0 que els posava per primera vegada pel davant al marcador (22-19). Però quan semblava que els paios havien de rematar la feina l'equip es va tornar a bloquejar en atac. Sort que una molt bona disposició defensiva va evitar que els rivals anotessin amb facilitat. Al final dels primers 20' empat a 22 i tot per decidir
Calia pujar el nivell: s'havia de mantenir la intensitat defensiva, millorar la circulació de pilota i sobretot ficar boles a la pintura. Un Jac força incisiu, un Ander dominador a la pintura i una defensa asfixiant van destrossar als Wild Pea amb un magnífic parcial de 17-7. El tercer quart va ser tota una demostració de sacrifici i caràcter per part dels Sacros.
El partit semblava tant decidit que fins i tot el Miku va anar a felicitar a l'arbitre com si allò s'hagués acabat. Però d'acabat res: la lesió de l'Andrés i l'eliminació de l'Andreu per faltes, li va donar al darrer quart un punt d'emoció inesperat. Els paios tenien 10 punts d'avantatge, però estaven força cansats i no disposaven de canvis. Calia tirar de sisla.
Ni la pressió final dels Wild Pea, ni un arbitre entestat en equilibrar el partit a base de faltes(19 en contra i 12 a favor) van aconseguir escorçar les diferències. De fet els paios van assolir el seu màxim avantatge a meitat de quart: 43-32. I el van saber mantenir aquesta renda fins a 1'40'' del final. El partit, ara sí, estava ja decidit. Un temps mort per agafar aire i una mica de bàsquet (des)control van ser tot el que els Sacros van necesitar per acabar de rematar la feina.
Al final victòria 47-42 (amb dedicatòria a l'Andrés i a la Carola), i la sensació d'haver guanyat un partit que altres temporades segurament haguessim perdut. Cada vegada semblem més un equip de veritat.
Sisla!
_
Subscriure's a:
Missatges (Atom)